Històries d’una panxa: quan l’embaràs no arriba

M’ha impactat molt llegir Històries d’una panxa (Triangular Edicions) perquè explica d’una manera fresca, directa i sense embuts el relat d’onze dones que parlen obertament del que ha suposat per elles no poder quedar-se embarassades. És un llibre curt (no arriba a les 100 pàgines) on a cada capítol una dona explica com ho ha viscut i com ha gestionat el desig de ser mare quan el destí no acompanya. Directe i sense artificis del tipus “ens estimem més viatjar” o “ja tenim nebots”. Aquí s’explica la buidor i el mal que fa veure com els anys passen i els fills no arriben.

Sí, les que som mares hem perdut moltes hores de son però és més fàcil renunciar a dormir que no pas renunciar al somiar en ser mare. I moltes ho han hagut de fer. Han après a encarar la vida en present simple i abandonar la idea del futur compost. Les seves situacions ens fan reflexionar sobre com tractem a les dones que no són mares amb preguntes incòmodes o moments que fan sentir a la no mare completament fora de lloc. Hi ha frases colpidores com “com a dona sento vergonya” o fins i tot et fa patir llegir com algunes han evitat situacions amb fills d’amics o les visites als amics que acaben de ser pares.

Tot i la duresa que suposa gestionar la no maternitat, totes expliquen amb un to positiu i generós com ho han viscut i com ho han encarat. No són relats que acabin amb 11 embarassos perquè és un llibre ple de veritat i en el meu cas m’ha atrapat molt la història de l’adopció de la Jordina. A la inversa, Històries d’una panxa seria un llibre inacabable perquè ja sabeu que cada embaràs és únic, diferent i totes hem viscut una “mili” que val la pena ser explicada. Hem sentit molts relats de panxes, cesàries i còlics i per això valoro molt llegir les veus de les altres dones, que també tenen les seves batalletes i la seva visió de la no maternitat on “hem après que per ser feliç no cal ser mare”. Un llibre que no us deixarà indiferents.