Criatures 23/02/2015

Violència de fills a pares

2 min

Aquests dies es parla d'un tipus de violència que creix, sense aturador, dia rere dia. Parlem de les agressions dels fills als seus pares. Quin és el motiu d'aquest augment exponencial en aquest tipus de conductes violentes? Un dels factors importants a tenir en compte en el nou paradigma familiar són les noves tecnologies, és a dir, el telèfon mòbil, l'ordinador i la tablet. Per què fem esment d'aquest factor? Perquè segons fonts dels Mossos d'Esquadra cada any es donen aproximadament, només a Catalunya, uns 160 casos de conflictes entre fills i pares que acaben amb la detenció del menor. Les xifres de la Fiscalia és que s'han passat dels 2000 casos del 2006 a quasi 9000 al 2013. Avui dia el llenguatge i el tracte entre pares i fills ha canviat substancialment. Això desemboca en discussions derivades de l'ús i de la restricció de les noves tecnologies, ja sigui per càstig o per limitar-ne l'ús per prevenir un possible abús. I quan sorgeix el problema? Quan els fills demanen coses i els pares s'hi neguen. Inicialment els propis pares intenten que la situació es calmi o proven de resoldre-la a la seva manera confiant que la situació millorarà. Però hi ha casos en què s'arriba a un punt de no-retorn. Per què s'arriba a aquesta situació? En primer lloc, ens trobem davant de menors amb uns trets de personalitat hedonista, és a dir, prendre una posició egoista on primer és ell i després els altres. En alguns casos això s'ha fomentat en una sobreprotecció per part dels pares. A més, aquests menors tenen la visió que els seus pares els hi han de consentir tot i satisfer tot tipus de necessitats. En aquest sentit arriben a comportar-se de forma tirànica i dèspota. En relació a les noves tecnologies doncs consideren que ells poden usar-les tantes hores com vulguin. Això comporta que, molts dels menors, deixin de complir amb les seves obligacions tan acadèmiques (anar a l'escola, fer els deures i estudiar) com familiars (relacionar-se amb les persones amb qui es conviu, ajudar a casa en tot tipus de responsabilitats en funció de l'edat del menor). Què fer per no arribar a aquesta situació? En primer lloc, com a pares, cal saber dir que no i aprendre a posar límits. I no només a nivell de les noves tecnologies. En segon lloc, cal educar als menors en diferents valor com la responsabilitat, la confiança, el respecte, l'esforç, l'empatia i l'assertivitat. I si la situació es torna incontrolable? Doncs hi ha diverses opcions, algunes més extremes que d'altres. Podem, per exemple, buscar un professional que ens pugui orientar i donar pautes per aprendre a restablir els límits i, fins i tot, realitzar algun tipus de tractament psicològic pels menors per ajudar a redreçar el seu comportament. Una opció molt més dràstica seria que intervingués la policia o la justícia.

stats