Del TDAH i de l'autisme se n'ha parlat i molt. Avui dia sabem que més de la meitat dels nens amb TDAH presenten comorbiditat, és a dir, que tenen un altre problema associat. Això és fonamental en el diagnòstic per poder practicar un tractament especialitzat molt més adequat i acurat.
Els trastorns comòrbids, del TDAH, més freqüents són els trastorns de conducta, els trastorns emocionals i afectius, i els trastorns de l'aprenentatge. L'any 2010 van sortir publicats al The Lancet (Williams et al.) els resultats d'una molt important investigació genètica, posteriorment replicada, sobre TDAH, que confirmava la seva elevada etiopatogènia (causa) genètica. Entre les troballes es va observar que hi ha un grup de gens (16p 13.11) que es troben en forma significativa i diferencial en TDAH i TEA (Trastorn de l'Espectre Autista).
Què se'n deriva d'això? És a dir, quina conclusió n'extraiem? Si ens fixem en el 'dia a dia' hi ha nens TDAH que presenten importants dificultats en la seva interacció i relació social, és a dir, no són només nens molt tímids. És de vital importància valorar sempre en els nens TDAH aquests aspectes, els quals són bàsics per prioritzar un tractament correcte, en uns pacients en què probablement el més important no són els trastorns de l'atenció sinó també els seus problemes de comunicació.
