Escriure amb la mà dreta o l’esquerra és un factor genètic hereditari, encara que també pot estar determinat per factors ambientals i educatius. Malgrat ser esquerrà pot complicar molt, de forma ocasional, certs aprenentatges, no està demostrat que la prevalença de dificultats escolars sigui diferent entre dretans i esquerrans. Si la dominància de la mà, la cama, l’ull i la oïda no recau en el mateix costat es parla de lateralitat creuada. Aquest fet, però, no té perquè comportar una patologia ni problemes d’aprenentatge, és a dir, que la presència d’una lateralitat creuada homogènia (per exemple, ser sempre esquerrà d’ull i dretà de mà) és un fet evolutiu sempre normal. És important que l’establiment de la organització de la dominància lateral es tingui clarament definida al voltant dels cinc anys d’edat. Si no es defineix i s’observa una lateralitat creuada no homogènia, és a dir, utilitzar de forma no preferent qualsevol d’ambdues mans, ulls o peus en activitats diferents i de forma contínua, és senyal inequívoc de que el desenvolupament neurològic no és el suficientment madur i pot tenir, en alguns casos, conseqüències, per exemple, en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Cal valorar l’associació de la lateralitat creuada amb altres trastorns. S’ha de tenir ben present que l'existència d'un retard en la organització de la lateralitat amb la presència d’una lateralitat creuada no homogènia mai es trobarà de forma aïllada, sinó habitualment associada a altres trastorns com, per exemple, dificultats d’atenció o altres dificultats relacionades amb la maduració neuropsicològica o psicomotriu. En base a tot això és important destacar que en aquests casos és molt habitual que la causa fonamental de les dificultats d’aprenentatge no sigui la lateralitat creuada no homogènia sinó altres variables dismaduratives associades amb el propi trastorn de dèficit d’atenció.
2 min
