Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Estrès infantil

Què ens estressa i com detectar-ho?

Fa relativament poc temps es va fer pública l’enquesta realitzada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) on es feia referència a l’Estat Espanyol com un dels països on més elevat era el percentatge de nens i nenes que sentien estrès pels deures escolars. Segons l’enquesta, que consistia en milers d’entrevistes, realitzades a 42 països pertanyents a la Unió Europea i a Amèrica del Nord, mostra que els nens i nenes d’11 anys se senten “pressionats” pels deures escolars que han de fer a casa, en concret el 34% dels nens i el 25% de les nenes. A 13 anys no hi ha tanta diferència entre sexes, però sí que preocupa el fet que més de la meitat tant de nens com de nenes expressa sentir-se estressat per aquesta càrrega escolar. Finalment, a 15 anys el percentatge puja fins al 60% i 70% de nois i noies respectivament, que se senten pressionats per les mateixes raons.

L’estrès, és una reacció fisiològica, natural i inclús adaptativa, que prepara al nostre cos per tal de poder enfrontar amb eficiència una situació que considerem perillosa o, simplement, exigent. L’estrès, en aquest sentit ens ajuda a estar alerta i actius en situacions en què ens resulta útil i necessari estar-ho. El problema sorgeix quan aquest estrès es perllonga en el temps o bé, la situació a enfrontar supera les nostres capacitats. Llavors l’estrès és una reacció que no ens beneficia sinó tot el contrari, ens perjudica i augmenta la probabilitat de patir alteracions tant físiques com psicològiques.

Per tant, tot i que el mecanisme que anomenem estrès no té perquè ser necessàriament perjudicial, sí que hem de ser capaços d’observar-nos a nosaltres mateixos i a les situacions que l’acompanyen per tal de ser conscients d'en quines situacions sí que és possible que aquesta reacció estigui essent perjudicial. Per tant, la proposta que volem realitzar des d’aquest espai divulgatiu és: autoconeixement. Cal saber quins són en els nostres límits i els seus senyals d’alerta, i això és aplicable tant a pares, nens com a joves, tal com hem vist a través de l’enquesta de l’OMS.

Per tant, tenim dos factors que hauríem de valorar, un està fora de nosaltres i l'altre dins: les situacions externes en si mateixes i les reaccions corporals.

El primer factor que hem de tenir en compte són les situacions externes, en aquest sentit, trobem interessant poder compartir de manera concisa les investigacions liderades per la neurocientífica Sonia Lupien, fundadora del Centre for Studies on Human Stress, al Canadà. En elles, Lupien i el seu equip arriben a la conclusió que hi ha 4 característiques que es repeteixen en totes les situacions que es consideren estressants:

  • Novetat (situacions noves)
  • Impredictibilitat (situacions on no sapiguem què passarà)
  • Sensació de descontrol (la sensació de no tenir control sobre la situació)
  • Situacions que suposen una amenaça per a la pròpia personalitat (situacions que qüestionin el que nosaltres considerem que som, per exemple, aquell que es considera bon professional i algú el qüestiona com a tal)
  • Per altra banda, les reaccions corporals són totes aquelles respostes que genera l’organisme per tal que puguem sobreposar-nos a una situació que en principi es presenta com un repte. En aquest sentit, les alteracions d’aquestes reaccions poden ser:

    • Físiques: dificultats per respirar, elevada pressió sanguínia, nàusees, vòmits, mals de panxa, debilitat, fatiga, mals de cap, bruxisme, tensió muscular entre d’altres.
    • Comportamentals: canvis en els hàbits de son (dormir excessivament o dificultats per agafar el son), canvis en els hàbits alimentaris (falta de gana o menjar excessivament), alteracions en el ritme de la parla o tics de diversa índole (com arrencar-se cabells o mossegar-se les ungles, per exemple), entre d'altres.
    • Psicològiques: dificultats per pensar, per prendre decisions, dificultats per a orientar-se temporalment, dificultats per concentrar-se i memoritzar, entre d’altres.

    Per tant, en primer lloc, caldrà assumir que les situacions que reuneixin les condicions abans esmentades, provocaran inevitablement una reacció d'estrès a tots els éssers humans que les experimenten i, en segon lloc, estar alerta dels senyals d'alerta (tant físics, comportamentals com psicològics) que poden ser indicadors que no s'està gestionant adequadament l'estrès que comporten. Per últim potser caldrà valorar no només adquirir eines per a gestionar les situacions estressants, sinó, potser canviar la situació en si mateixa. A continuació deixem un petit video que convida a la reflexió en aquest últim sentit:

    Dr. Jordi Sasot LlevadotPsiquiatra Infanto Juvenil

    Cristian Toribio AmaroPsicòleg Clínic Infanto Juvenil

    www.centreguia.cat