Criatures 16/03/2016

Cervell i taxistes

3 min

Què tenen de diferent els cervells dels taxistes de Londres

amb els de la resta de la població?

Si busquéssim la paraula “plàstic” al diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, una de les accepcions que trobaríem seria la següent:

adj. [LC] [AR] Que es deixa modelar fàcilment. Argila plàstica.

És a dir, quan diem que un material és plàstic ens podem estar referint a que es deixa modelar fàcilment. En aquest sentit, des de les ciències que estudien el cervell i la ment, és científicament significativa la idea de que el cervell té com a una de les seves característiques distintives la plasticitat. Això significa que les experiències viscudes, les accions dutes a terme i la vivència de les mateixes deixa una petjada en el nostre cervell, que quedarà més o menys influït segons la intensitat i la repetició de la situació viscuda. En altres paraules, les accions que duem a terme dia a dia, les rutines, els hàbits i les situacions a les que ens veiem exposats tenen repercussió en la base d’operacions de major complexitat del regne animal: el cervell (format per milers de milions de neurones).

Una investigació clàssica, actualment molt popular, que va ser duta a terme a Londres per l’equip liderat per la psicòloga britànica Eleanor Maguire, és sens dubte una de les millors demostracions de la idea anteriorment expressada: la plasticitat neuronal. La investigació en qüestió tractava de comparar el cervell d’un conjunt de taxistes londinencs (que per a ser-ho en aquesta ciutat han de demostrar saber 25.000 carrers, llocs d’interès, establiments, rutes alternatives, etc.) amb el d’un altre conjunt de persones. Al comparar-ho van poder observar diferències significatives entre els dos grups de persones en el volum d’una regió del cervell que s’anomena hipocamp, que justament està relacionada, entre d’altres funcions, amb la memòria espacial, és a dir, recordar com moure’s per una ciutat, per exemple. A més, contra més experiència tenia el taxista, major era el volum d’aquesta zona cerebral. El mateix equip d’investigadors, també va comparar el cervell de taxistes amb el d’un altre grup de conductors com són els conductors d’autobús de línia regular, que s’enfronten al mateix estrès, professió i habilitat, però només necessiten moure’s en una ruta concreta, i els resultats eren els mateixos: els taxistes seguien tenint un volum d’hipocamp significativament major.

Per tant, l’experiència, l’aprenentatge i els hàbits, en un àmbit concret de coneixement, tindran una repercussió indubtable en el nostre cervell, i això es traslladarà en una major capacitat o habilitat concreta per arribar a assolir els objectius que ens proposem en les nostres vides. Així doncs, pares, mares, educadors, nens i joves, cal que entenguin que la perseverança i la constància en les accions diàries, les experiències viscudes i les que viuran modelaran els seus cervells i, per tant, a ells com a persones, és important no rendir-se ni per aprendre ni per ensenyar.

Siembra un acto y cosecharás un hábito. Siembra un hábito y cosecharás un carácter. Siembra un carácter y cosecharás un destino Charles Reade

Dr. Jordi Sasot Llevadot Psiquiatra Infanto Juvenil

Cristian Toribio Amaro Psicòleg Clínic Infanto Juvenil

www.centreguia.cat

stats