El llenguatge animal

Alerta, alerta!

Molts animals són capaços d’avisar els seus companys davant la presència o l’amenaça d’un depredador. Fins i tot n’hi ha, com en el cas d’alguns micos, que tenen un senyal d’alarma diferent per a cada predador.

Vols ser la meva parella?

¿Has sentit mai cantar les granotes o els gripaus a la nit? Doncs segurament estaven festejant! En època d’aparellament, aquests amfibis emeten aquests cants per atraure les femelles. És com si els cantessin una cançó que diu "Soc aquí, soc aquí". Un altre exemple de crit per a la reproducció és la brama del cérvol, que té lloc durant el període de zel d’aquest mamífer. Sentir-lo és tot un espectacle.

A dinar!

Què és el primer que fa un animal quan troba aliment? Segurament, menjar. El segon, si viu en grup o té família, és avisar els altres animals perquè s’acostin fins allà i també puguin alimentar-se. Ho fan amb uns senyals molt concrets que els seus congèneres saben desxifrar.

Altres sons animals

Quan un animal emet un so parlat o cantat, està vocalitzant. La vocalització és la forma més comuna de comunicació auditiva entre animals, però n’hi ha d’altres. Per exemple, el so de la cua de la serp de cascavell, o el que fan els grills quan es freguen les ales dentades com si fos un violí.

Koko, la goril·la que entenia l’anglès

L’any 1972 va néixer al zoo de Califòrnia, als Estats Units, la goril·la Koko. Es va fer famosa a tot el món perquè va aprendre la llengua de signes i es comunicava amb la seva cuidadora, una investigadora i psicòloga anomenada Penny Patterson. A més, entenia més de 2.000 paraules en anglès i, amb els anys, va aprendre a comunicar també les seves emocions. La goril·la Koko va morir l’any 2018, quan tenia 46 anys.