Les campanes

Objectes que parlen

Abans que s’inventessin els telèfons, les campanes de les esglésies eren l’únic mitjà de comunicació que hi havia als pobles. A més d’informar de les hores, servien per advertir d’atacs, incendis, naixements i morts, o recordar dates assenyalades. Cadascun d’aquests avisos tenia un toc característic, una mena de codi que els vilatans sabien desxifrar només sentir-lo.

Qui toca les campanes?

La persona que fa repicar les campanes és el campaner o campanera. Abans aquest ofici passava de pares a fills. Avui dia s’ensenya a les escoles de campaners. Tot i que als anys 70 i 80 molts campanars es van mecanitzar, a Catalunya encara hi ha una bona colla de campaners que mantenen ben viva la tradició.

Com es fan?

Les campanes estan fetes de bronze, que és un metall que conté coure i estany, encara que de vegades també s’hi posava plom. Per aquest motiu són objectes molt pesants. Aquests instruments sonen quan se’ls fa vibrar, picant-los des de dins amb el batall, o des de fora, amb un martell.

Amb nom de dona

Quan una església estrena una campana, abans es beneeix. Moltes vegades també se la bateja amb un nom, que sempre és femení. A la Catedral de Barcelona, per exemple, hi repica la campana Honorata. L’any 1714 l’Honorata es feia sonar per advertir de l’atac de les tropes de Felip V a la ciutat. Quan l’exèrcit invasor va entrar a Barcelona, la va fondre per fer-ne un canó, però al cap dels anys els barcelonins en van fer una de nova.

Objectes valuosos en temps de guerra

Quan l’any 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola, molts campanars van ser ensorrats i moltes campanes es van fondre per fer municions. Tot i que quan es va acabar la guerra es van fer campanes noves, se’n van perdre moltes que eren molt antigues.

Campanes sí, campanes no

Quan vius a prop d’un campanar, t’acabes acostumant a sentir les campanes. Fa uns anys, però, hi va haver gent que es queixava perquè quan anava als pobles els molestava sentir els repics a les nits, i demanaven que es prohibissin. Al final es va optar per una solució intermèdia: no es podien prohibir els tocs de campana, però potser a les nits no calia que toquessin totes les hores.