Recursos didàctics 29/02/2020

Les curiositats del calendari

Si el mes de febrer té 28 dies, per què enguany en té 29? I, en tot cas, per què és més curt que la resta? Qui va decidir que el primer mes de l’any fos el gener? I des de quan el dividim en 12 mesos? El nostre calendari té el seu origen a l’antiga Roma, i és allà on cal buscar les respostes a totes aquestes preguntes. Avui fem un viatge en el temps per resoldre-les

Cristina Serret

2 min

Les curiositats del calendari Marta Cayuela

28 + 1 de propina

Aquest febrer té 29 dies perquè el 2020 és un any de traspàs o bixest. Això vol dir que, en lloc de tenir 365 dies, en té 366. Això passa perquè la durada exacta d’un any, mesurada amb el temps que triga la Terra a fer la volta al Sol, no és exactament de 365 dies. En realitat, triga 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. Aquestes 5 hores i 48 minuts s’arrodoneixen a 6, i per això cada 4 anys s’afegeixen 24 hores (6x4) al calendari, amb el 29 de febrer.

Per què el febrer és més curt?

El motiu l’hem de buscar a l’antiga Roma, origen del calendari que encara fem servir avui en dia. El culpable és l’emperador Octavi August, que va veure que el mes de juliol, dedicat a Juli Cèsar, tenia 31 dies i el seu, que era l’agost, només en tenia 30. Així que va decidir prendre un dia al mes de febrer per donar-lo al mes que feia honor al seu nom. D’aquesta manera, ja estaven igualats.

Leap Year rules

Every year dividable by four is a leap year. However, years divisible by 100 aren’t, except for those that are divisible by 400. So the year 1900 wasn’t a leap year but 2000 was

Per què l’any té 12 mesos?

El primer calendari romà tenia 10 mesos i 304 dies. Més endavant s’hi van afegir dos mesos més, ianuarius, o gener, i februarius, o febrer.

When is the next Leap Day?

The next leap day will be added to the calendar on the 29 th of February of 2024

Per què l’any comença al gener?

Abans de Juli Cèsar, el calendari romà començava al mes de març, o martius, que és quan engegaven les activitats militars i agrícoles. Però l’any 45 abans de Crist, Juli Cèsar va instaurar que el primer dia seria l’1 de gener. Així naixia el calendari julià, que va ser vigent fins al segle XVI. L’any 1582 el papa Gregori XII va fer uns ajustaments en relació als anys de traspàs, i va instaurar el calendari gregorià, que encara fem servir avui en dia.

Qui va posar els noms als dies de la setmana?

També són d’origen romà. Els van idear relacionant-los amb els cossos celestes. Així, dilluns feia referència a la Lluna; dimarts, a Mart; dimecres, a Mercuri; dijous, a Júpiter, etc.