10 apunts sobre l’educació emocional (I)

En aquesta i la pròxima columna miraré de resumir sintèticament en deu punts la meva posició respecte al fenomen pedagògic de la intel·ligència emocional i, en general, de l’educació emocional.

1) El llibre de Daniel Goleman Intel·ligència emocional (1995), que està en l’origen de la moda de l’educació emocional, està concebut com a resposta a una mala comprensió del llibre de Richard Herrnstein i Charles Murray The Bell curve [La corba de Bell] (1994). Qui vulgui entendre què està en joc en la reivindicació de la intel·ligència emocional ha de tenir una idea clara del que hi ha darrere dels debats sobre la intel·ligència.

2) Efectivament, els humans som alguna cosa més que éssers racionals. Però precisament perquè no som del tot racionals, que, com deia Ortega, més aviat estem in via d’arribar a ser-ho, les emocions es resisteixen al control racional. No sé si hi ha prou llum a la nostra raó per il·luminar tots els racons de la nostra ànima. Sí que sé que una emoció pot mobilitzar una persona de manera més enèrgica que un sil·logisme.

3) Entre la intel·ligència i les emocions hi ha la moralitat. És la moralitat la que ens orienta a l’hora de triar les nostres emocions. Però en una societat com la nostra, que ha fet del pluralisme un dels seus valors suprems, hem d’acceptar que hi ha una pluralitat de criteris igualment legítims per discriminar entre les emocions. Per exemple, des de la meva concepció moral de l’home, alguns recursos que veig per educar les emocions a les escoles em semblen una apologia de la cursileria. Em fan sentir emocionalment inquiet perquè no comparteixo amb els creadors d’aquests materials la imatge del que és una persona emocionalment educada.

4) Així doncs, quan es parla d’emocions mai es parla només d’emocions (o d’emocions i intel·ligència). Del que parlem és de models de persona. Entenem l’educació emocional quan la veiem com una pretensió de crear determinats tipus d’éssers humans d’acord amb determinats valors. L’educació emocional és una enginyeria, la qual cosa no em sembla malament, sempre que els pares estiguin al corrent del que està en joc i, per descomptat, es respectin les regles mínimes de la convivència.

5) Les escoles que inculquen el fanatisme també eduquen les emocions. Animo els lectors interessats a buscar per internet informació sobre el trojan horse affair.