Criatures 26/03/2021

Com prevenir els conflictes amb els adolescents

Conviure amb joves que es troben entre la infància i l’adultesa, amb el conflicte intern que se'n deriva, no sempre és fàcil. Quina és la millor manera de gestionar aquesta etapa com a pares?

6 min
La relació amb els fills adolescents no sempre és fàcil

Partint de la base que el conflicte és inherent al fet de ser éssers socials –família, grup-classe, colla d’amics, empresa...– i que l’adolescència és un període especialment intens en el qual el jovent sovint se sent incomprès i frustrat davant d’allò que esperava de la vida, és absolutament normal que de tant en tant l’olla de pressió esclati i a casa s’origini poc menys que una batalla campal en un tres i no res. L’època adolescent és una època de canvis, en la qual els joves se senten en possessió de la veritat i la raó més absolutes, i rebaten, protesten i reneguen cada cop que se’ls porta la contrària, se’ls encomana una tasca domèstica o coses per l’estil. Per sort, ni passa cada dia ni tots els adolescents són iguals, ni hem de ficar-los al mateix sac, però no podem negar que, durant l’etapa que va dels 12 als 18 anys, hi ha cops que pares i mares ens preguntem sovint si aquella persona que tenim al davant just en aquell moment continua sent aquell nen o nena que fins fa poc mostrava un tarannà més dolç i transigent, o si, simplement, ens l’han canviat.

El psicòleg i director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo, ens ajuda a contextualitzar aquest moment: “L’adolescència és un estat neurològic i cronològic especialment dilatat en les societats del benestar que implica l’aparició d’almenys dues variables: les respostes impulsives i els desordres hormonals”. Tot i això, en cap cas podem generalitzar perquè, en l’espectre on podríem ubicar els adolescents, hi hauria un extrem en què, en paraules de Royo, “trobaríem aquells que podríem qualificar de normatius i que tenen un rendiment acadèmic adequat, realitzen diverses activitats extraescolars, amb amistats i relacions emocionals constructives, que mantenen amb els seus pares i els adults en general una relació cordial...”. En l’altre extrem hi trobaríem “els que podríem anomenar conflictius, amb fracàs o desmotivació escolar, que han abandonat i/o no tenen interès en fer activitats extraescolars, s’expressen a través de comportaments de risc com ara abús de drogues, pantallisme, amistats tòxiques, dificultats de convivència, etc.” Entre un extrem i l'altre, i de forma gradual, apunta Royo, “hi podrem situar els diferents col·lectius d’adolescents”.

Ens necessiten més que mai

La primera cosa que hem de saber respecte als adolescents –normatius, conflictius i la resta– la revela Alejandro Rodrigo, mestre i autor de Cómo prevenir conflictos con adolescentes (Plataforma Actual): “Ells i elles passen per diverses crisis, denominades crisis evolutives, que són fases necessàries per al creixement i el desenvolupament com a persona”. Un moment, afegeix, “clau d’autoafirmació i alhora difícil i desesperant per als mateixos adolescents, tot i que s’entestin en demostrar el contrari”. Per a Rodrigo, durant aquest període és fonamental “que els pares i mares sàpiguen mirar-los als ulls i comprendre el missatge ocult que estan llançant a través de les seves conductes”. La majoria de cops, apunta, “allò que fan és llançar un crit desesperat d’ajuda. Ells volen que siguin el seus pares qui els guiïn i els ajudin en aquest camí de creixement”.

Portada del llibre 'Cómo prevenir conflictos con adolescentes'

El que hem explicat fins ara, però, no pot fer-nos abaixar la guàrdia en termes de límits. Tal com apunta Rodrigo, “no té res a veure amb la permissivitat o la condescendència. És a dir, durant qualsevol procés d’ajuda o de confrontació amb els fills, en el mateix instant que aparegui una falta de respecte ja haurem traspassat una línia prohibida”. A l’hora de valorar quin tipus de conductes traspassarien aquesta línia, Rodrigo torna a insistir que no es pot generalitzar, en tant que “cada unitat familiar té uns codis interns únics”. Tot i així, “hi ha un concepte bàsic i comú per a tothom i és que, quan la violència o l’agressivitat apareixen en la relació amb els fills, hem de demanar ajuda com més aviat millor, perquè no és una circumstància que s’esvaeixi per si sola amb el temps”. Davant del consum de substàncies tòxiques, l’autor també aposta “per un posicionament de tolerància zero”.

Predicar amb l’exemple

En aquest codi intern únic que cada família farà prevaldre en la seva convivència caldrà desenvolupar també els conceptes de normes, límits, càstigs, conseqüències, premis i recompenses, circumstància a la qual Rodrigo dedica un capítol del seu llibre. Per a l’autor, “és fonamental conèixer-los, perquè així cada família podrà reflexionar per saber com i quan emprar cadascun d’aquests conceptes”. I afegeix: “Sent conscients d’això, la meitat del camí ja estarà fet, i l’altra meitat sol centrar-se en el fet que nosaltres, com a pares, siguem un exemple”. Aquesta exemplaritat també ha de prevaldre en la comunicació que mantenim amb els fills. “Com a adults hem de projectar el model de persones que necessiten els seus espais i temps de soledat i intimitat, però alhora som models de compartir el nostre temps amb els nostres éssers estimats. I, el més important, si volem que els nostres fills adolescents es comuniquin amb nosaltres, hi ha dues premisses que hem d’interioritzar: la primera és que, per la pròpia naturalesa de l’etapa, ells i elles necessiten molta més intimitat, i la segona és que hem de ser nosaltres els primers que ens comuniquem i els expliquem què tal a la feina, quins problemes tenim amb els nostres pares (els avis) o amb les nostres amistats, aquells petits instants que durant el dia ens han fet feliços...”, subratlla Rodrigo.

Efectes de la pandèmia

Durant el període d’alts i baixos que suposa l’adolescència, qualsevol element disruptiu pot fer trontollar l’estabilitat emocional dels joves i que l’olla de pressió que esmentàvem al principi esclati de forma més contundent. Això és precisament el que ha succeït amb el covid-19, que a tots i totes ens ha afectat d’una manera o altra, i no només en termes de salut. Al començar la pandèmia, tots vam haver d’acatar un confinament domiciliari que, poc després, donaria pas a limitacions de tots colors amb les quals encara avui, un any després, ens veiem obligats a conviure. Per als més joves encara ha estat més difícil haver-se de cenyir a aquesta nova normalitat. 

A l’adolescència qualsevol element disruptiu pot fer trontollar l’estabilitat emocional dels joves.

Així, explica Jordi Royo, “mentre la pandèmia i en concret el temps de confinament no ha empitjorat la convivència amb els adolescents normatius als quals fèiem referència, en els casos dels que s’expressen per mitjà de comportaments de risc, el temps i la situació de confinament han estat una adversitat que sovint ha empitjorat el clima familiar”. Les dades avalen aquesta afirmació: Amalgama7, a finals del mes d’abril del 2020 havia augmentat en més d’un 300% el nombre de contactes per part de pares i mares d’adolescents que relataven greus dificultats de convivència. La situació va empènyer l’entitat a engegar juntament amb la Fundació Portal l’estudi Adolescents, famílies i covid-19: convivència o supervivència?, en el qual van ser entrevistades 1.500 mares i pares de fills d’entre 14 i 18 anys de tot l’Estat.

Un any després

Tant aquest primer estudi com un segon publicat al març –Les seqüeles psicològiques del confinament en els adolescents 365 dies després– posaven de manifest com, en termes generals, els joves són més agressius, mengen pitjor, fumen més, ajuden menys en les tasques de casa i tenen pitjors respostes cap als seus pares un any després de l'inici de la pandèmia. Entrant en el detall, les males respostes a les llars catalanes amb adolescents d’entre 14 i 18 anys han passat del 31,4% en situació de preconfinament al 51,9%. El percentatge dels que consumeixen alcohol gairebé s’ha doblat i el de tabac ha augmentat un 5% i s'ha situat entre els índexs més alts de l’Estat. Al seu torn, els mals hàbits alimentaris dels adolescents catalans han passat durant aquests 365 dies del 38,3% al 56,2%, de manera que s'han situat quatre punts per sobre del global de les comunitats autònomes. En qualsevol cas, cal tenir en compte que la radiografia resultant de l’estudi no és inamovible, ja que, com apunten els professionals de l'àmbit infantil-juvenil d’Amalgama7, “amb les eines adients, la majoria d'aquests adolescents i joves poden revertir aquests comportaments”.

Adolescents vs. restriccions pandèmiques

Un any després de l’arribada del covid-19 i les restriccions que se’n deriven, Jordi Royo apunta com molts adolescents experimenten de manera simultània tres percepcions que poden dificultar encara més la convivència.

  1.    La prepotència hormonal pròpia de l’etapa com a mecanisme endogen i que suposa la vivència d’una certa invulnerabilitat.
  2.    La fatiga de la pandèmia en tant que les restriccions socials suposen la supressió d’activitats esportives, d’oci i comunitàries, que afecten una necessitat inherent en els adolescents i joves com és la socialització.
  3.   La tendència a "l’horitzontalitat familiar", ja que sovint els fills tendeixen a veure mares i pares com els seus iguals, una situació que a més a més s’agreuja quan sovint també hi ha mares i pares que manifesten voler ser amics dels seus fills.

stats