TRINITAT GILBERT

“En aquest calaix hi ha els preservatius”

Parlar de sexe amb els adolescents va més enllà d’oferir-los o proposar-los mètodes anticonceptius

Parlar de sexe amb els adolescents va més enllà d’oferir-los o proposar-los mètodes conceptius / GETTY Zoom

Parlar de sexe amb els adolescents no és només oferir-los els preservatius. És donar-los-en, explicar-los-en el funcionament, dir-los que n’hi ha de mides diferents, com els han de desar (ni a la butxaca ni exposats a altes temperatures) i també comentar-los que n’hi ha tant per a homes com per a dones. Dit amb altres paraules, parlar de sexe amb els fills és parlar-los amb tota la naturalitat possible d’un tema que mai no s’ha d’evitar, perquè silenciar-lo també educa (negativament).

La sexòloga i terapeuta de parella Eva Moreno sosté que de sexe se n’ha de parlar com més aviat millor. “Cada informació ha d’estar centrada en l’edat que tinguin els fills. Per començar, quan són petits, se’ls ha de dir el nom correcte dels genitals, el penis i la vulva”, diu. Normalitat i veritat del coneixement són les dues fórmules que han de fer servir els pares. “Si el tema és tabú, si els pares no en parlen pel motiu que sigui, estaran educant en el silenci, i lligada amb la sexualitat hi ha la gestió emocional també”, afirma Moreno, que és autora del llibre Mi deseo depende de mí (Grijalbo).

De sexe se n’ha de parlar i com més aviat, millor

Seguint el fil del silenci i dels temes tabú, la sexòloga opina que, com més prohibit sentin les criatures el sexe, més curiositat tindran. Per això “els pares l’han de normalitzar”. I, per aconseguir-ho, va bé aprofitar qualsevol situació de la vida quotidiana en què aparegui el tema. “Quan són molt petits, amb llibres, que n’hi ha de molt bons, és una bona manera de parlar-ne”, aconsella la sexòloga. I quan són grans, “als pares els pot anar bé una cançó que estiguin escoltant conjuntament, en què la lletra de la cançó hi faci referència, o bé una pel·lícula que mirin i que els mostri el tema”. D’aquesta manera, amb normalitat, pares i fills en poden parlar. En canvi, el que “no acostuma a funcionar és fer-los la xerrada que comenci amb un «Seu, que t’ho explicaré tot»”. Segons Eva Moreno, “la proposta no funcionarà si són adolescents perquè es pensaran que els tractem com si no en sabessin res, com si fossin petits, i això és justament el que menys els agrada als adolescents”.

Normalitat i veritat del coneixement són les dues fórmules que han de fer servir els pares

A la pràctica, cada família en parla d’una manera o altra. El Josep (nom fictici) recorda que un estiu va veure que els seus fills començaven a parlar de parelles i va voler fer-los la xerrada teòrica. Va aprofitar un dia que la dona sortia de passeig amb el tercer fill perquè ell volia quedar-se a soles amb els grans, que tenien 13 i 14 anys. “Els vaig parlar dels preservatius, els vaig ensenyar a posar-lo, els vaig dir que n’hi havia de diferents mides i els vaig comentar que el fessin servir si es masturbaven perquè tinguessin més pràctica de posar-se’l -recorda-. També els vaig dir que col·locar-se el preservatiu no era només per evitar embarassos sinó també per prevenir les malalties de transmissió sexual”, afegeix. Ara, al cap dels anys, els fills recorden entre riures la classe teòrica d’estiu. “No l’hem oblidat mai, i diria que ens va reforçar el vincle entre els tres per parlar-ne obertament amb la desimboltura amb què ho vaig fer”, comenta el pare. Quan alguna vegada han recordat el tema d’estiu, tots tres han rigut per tots els coneixements que va desplegar el pare.

PRIMERES EXPERIÈNCIES

La sexòloga Eva Moreno destaca la informació que cal donar als fills sobre les primeres experiències. “És important que els diguem les implicacions emocionals que tindrà la primera relació, perquè no s’oblidarà mai”, diu. I com que és així, “els hem de dir que han de voler escollir com prefereixen que sigui, que hi ha un ventall gran de possibilitats amb els jocs eròtics i que la penetració no ha de ser l’única font de plaer”, diu.

Per la seva banda, el pedagog Xavier Ureta opina que “si hi ha hagut una bona formació sobre la sexualitat a les criatures des que són petites, llavors per als joves no serà prioritari tenir relacions sexuals”. I serà així perquè “entre aquests adolescents hi haurà enamoraments en què comptarà més la part emocional de la felicitat que la necessitat de fer sexe”. Per contra, “quan no s’ha tractat el tema amb naturalitat des que són petits, en el cas que els pares intueixin que hi pot haver situacions de risc amb els fills, és quan se’ls pot parlar directament del preservatiu”. Però, per a Xavier Ureta, “és millor no haver d’arribar” a donar-lo en mà.