A.F.

Convivència familiar amb adolescents en temps de covid-19

Les conseqüències del confinament en els adolescents i les seves famílies

Els adolescents suspenen en bon comportament  durant el confinament / GETTY Zoom

L'entitat Amalgama7, especialitzada en l'atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, ha dut a terme en col·laboració amb la Fundació Portal, una entitat social sense ànim de lucre d'àmbit estatal dedicada a l'atenció d'adolescents afectats per patologia dual i les seves famílies, un exhaustiu estudi sobre els comportaments dels adolescents i les seves famílies durant el confinament provocat per la crisi sanitària del covid-19 a Espanya.

Les dues entitats tenen com a objectiu oferir els resultats de l'estudi a les administracions públiques, entitats escolars, clíniques i científiques i a la mateixa opinió pública, amb la finalitat de contribuir a la millora de mitjans i serveis per a adolescents, joves i les seves famílies. L'estudi, de caràcter aleatori pel que fa a la procedència dels pares i mares enquestats, s'ha desenvolupat en totes les comunitats autònomes d'Espanya durant els mesos d'agost i setembre. S'han entrevistat més de 1.500 mares i pares d'adolescents de 14 a 18 anys.

La investigació explora determinats comportaments dels adolescents en època de preconfinament, durant el confinament i en l'etapa posterior, des del postconfinament i fins a l'actualitat. A la segona part, l'estudi es planteja des d'un hipotètic escenari d'un nou confinament, en què la família hauria de conviure de nou amb les llibertats retallades. Dirigit per Jordi Royo, director clínic d'Amalgama7, l'estudi explora les conductes dels adolescents pel que fa a:

  1. Aïllament (tancar-se a la seva habitació i poca comunicació)
  2. Col·laboració en feines domèstiques
  3. Compliment de les feines escolars
  4. Males contestacions als pares
  5. Insults cap als pares
  6. Respostes d'agressió física cap als pares
  7. Hàbits alimentaris
  8. Consum de tabac
  9. Consum d'alcohol
  10. Consum de derivats del cànnabis (marihuana, haixix)

Jordi Royo indica que "és molt destacable que durant l'època de reclusió, els nois i noies d'entre 14 i 18 anys van augmentar els mals hàbits, com no ajudar a casa, aïllar-se de la resta de la família, alimentar-se pitjor o no fer les feines escolars; i en el cas de les males contestacions i els insults l'augment és tan considerable que si hi ha un segon confinament, els pares i mares –en més d'un 50%– opinen que el clima familiar empitjoraria respecte al primer".

El 58,3% dels pares entrevistats reconeixen que els seus fills van augmentar les males contestacions i un 11,9% confessen que els seus fills van arribar a l'insult durant el confinament

L'estudi, de caràcter longitudinal, revela que molts d'aquests mals hàbits han estat incorporats pels adolescents en el seu dia a dia. Davant d'aquest fet, Jordi Royo Isach manifesta que "per franges d'edat, les males contestacions augmenten gairebé un 30% durant el confinament en les edats entre els 14 i els 16 anys, mentre que l'insult va augmentar en els adolescents d'entre 16 i 18 anys". Des del postconfinament i fins a l'actualitat, les males respostes cap als pares creixen un 23% respecte al preconfinament, i van augmentar els insults prop del 6%, cosa que significa que més de 135.000 adolescents que en situació de preconfinament no atacaven verbalment els seus pares i mares, ara sí que ho fan.

Gairebé al 60% de pares i mares els seria més difícil exercir la seva autoritat si es produís un segon confinament

Segons el director clínic d'Amalgama7, els insults poden dividir-se en tres categories: lleu, quan no són intencionats sinó bàsicament reactius, com serien els típics "No em taladris" o "Burro"; en una segona categoria hi hauria els insults moderats, és a dir, els que bàsicament tenen com a principal intencionalitat la de ferir el pare o la mare, com seria el cas de "Gilipolles" o "Cabró"; i en un tercer apartat es classifiquen els insults aguts o greus, que no només tenen la intenció de ferir, sinó que solen incloure l'amenaça o un desig d'infligir més dolor, com és el cas de "Et fots, no haver-me tingut" o "Tant de bo et moris". Els especialistes d'Amalgama7 i Fundació Portal coincideixen que, si un pare o mare deixa passar als seus fills l'insult de nivell lleu, està donant-li peu, sense pretendre-ho, a progressar al segon nivell, i al mateix temps posicionant-se d'una manera més propera al tercer estadi, on la violència fílio-parental de característiques psicològiques pot progressar dels insults greus cap a l'agressió física.

Què pot passar en un segon confinament?

L'estudi planteja, a més, l'escenari imaginari d'un segon confinament. En aquest apartat, Jordi Royo Isach, director clínic d'Amalgama7 i responsable de l'estudi, manifesta que "més del 50% de famílies que conviuen amb adolescents d'entre els 14 i els 18 anys ho han passat malament durant el primer confinament i el clima familiar ha empitjorat". "En aquest sentit, se'ls ha preguntat si demanarien ajuda davant un problema convivencial i gairebé sis de cada deu mares i pares s'han expressat en un sentit afirmatiu. Entre els professionals als quals demanarien ajuda hi ha els psicòlegs clínics (80%) i l'atenció mèdica-psiquiàtrica (23%), xifres que demostren la necessitat que tenen les famílies de rebre ajuda per part dels professionals de la salut i de la salut mental. A més, sis de cada deu pares o mares manifesten que demanarien ajuda a la comunitat educativa. Cal destacar també que mares i pares manifesten no disposar de prou recursos educatius i parentals per educar els seus fills en un bon clima familiar si arriba un segon confinament".

El 45% de pares i mares entrevistats reconeixen que en cas de necessitar ajuda per violència fílio-parental no sabrien on demanar-la

Jordi Royo afirma que és preocupant que el confinament hagi marcat tant les famílies que viuen amb adolescents d'entre 14 i 18 anys, atès que 6 de cada 10 pares o mares reconeixen que en cas d'un altre confinament els seria molt difícil exercir el seu rol de pare o mare. Una dada que s'hauria de tenir molt en compte per cuidar la salut psicològica de les famílies mentre duri la pandèmia.