Aun amic se li posa malalt el nen. Com que pot ser greu, el metge de capçalera li recomana que l'ingressi d'urgència a l'hospital. Al problema del nen, que no saben ben bé que té, s'hi suma el problema d'una desavinença tan gran amb la seva ex que el meu amic no sap per on començar a gestionar la situació.
La veritat és que aquest pare no té gaires opcions, perquè, si la relació és tan dolenta, el que acabarà passant és que trucarà a la seva ex i li dirà alguna cosa així com ara: "Tens el nen a l'hospital, que no saben que té. Hi pots anar a la tarda, em fas una perduda i així jo me'n vaig". En realitat seria una manera gairebé inconscient de revenjar-se. Només li faltaria afegir que potser el detonant de la malaltia ha estat la separació, i que la culpa és seva. De vegades, i no és broma, així és la vida d'aquesta mena de separats, que confonen el final de l'amor que es tenien amb el principi de la guerra.
En aquests casos, en canvi, no crec que hi hagi cap diferència entre els separats i les parelles de ben avinguts. Als separats en moltes ocasions la malaltia d'un nen els serveix per millorar encara més la relació, perquè és quan compartir es fa més necessari. En la malaltia, molt més encara que en les qüestions de rendiment escolar, en les qüestions d'ordre domèstic i tantes altres qüestions que convé tractar entre tots dos, cal compartir alguna cosa més que obligacions. No es tracta només d'avenir-se a fer torns i altres coses pràctiques.
Compartir de veritat
A les sales d'espera dels hospitals hi passen moltes coses. Hi ha sentiments, hi ha la necessitat de suport, d'empatia, de força, d'ànims, la mena de coses sense les quals es fa tot molt més difícil, i encara més per a la criatura. Els separats ben avinguts potser no arribaran a abraçar-se, però saben perfectament què li passa pel cap a l'altre progenitor, i això ja és molt.
La fórmula de tot plegat és ben senzilla: per separat que estiguis, has de compartir de veritat els nens. La parella pot ser que no funcioni, però les nostres obligacions com a pares no tenen per què ressentir-se d'aquest fet. I això és el que li dic al meu amic. I estic segur que és dels que aprofitarà aquests dies d'hospital per mirar de trobar un altre nivell de relació amb la seva ex que no perjudiqui tant els tres fills que tenen.
