Criatures 13/09/2014

Què he de demanar a un postgrau en educació?

La resposta, segons els mateixos docents, és innovació, especialització i bons professors

Ainhoa Boix
4 min

En aquestes latituds patim titulitis aguda. Ho llegim en blogs d’orientació laboral com Yoriento. També en els mitjans de comunicació, que malgrat la crisi econòmica continuen parlant de l’elevat nombre d’estudiants que busquen en un postgrau una sortida professional. És tanta la incidència d’aquest fenomen que la Real Academia Española, tan poc donada a introduir nous termes en el seu diccionari, ja ha atorgat una definició a aquesta paraula: titulitis és la “valoració desmesurada dels títols i certificats d’estudis com a garantia dels coneixements d’algú”. Vaja, que preval més el títol que el coneixement que s’obté a través seu.

I això és, justament, el que els professors universitaris a qui hem entrevistat volen evitar amb les seves propostes acadèmiques: que els postgraus siguin un simple nom que s’afegeix al currículum i no una eina que porti l’alumne que els cursa cap a l’especialització. Aquests cursos no han d’oblidar les necessitats del mercat laboral, per descomptat, però tampoc la seva fi última: la formació de l’alumnat. I, per això, a més de disposar d’un professorat capaç de transmetre els seus coneixements, han de comptar amb un programa nodrit i actualitzat, que doni resposta als canvis tecnològics i culturals que registra la societat i que tingui en compte les últimes recerques que s’estan portant a terme en el camp de l’educació. Dos elements que pel doctor en filosofia i ciències de l’educació Jesús Salinas haurien de ser les màximes de tot postgrau.

Formar-se per créixer

Ho són, almenys, del màster universitari en tecnologia educativa E-learning i gestió del coneixement, que Salinas coordina a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i que aquest any celebra la vuitena edició. “Un màster ha d’especialitzar i transmetre el que els grups de recerca estan estudiant. Aquesta hauria de ser una de les seves principals característiques, a més que estigui ben organitzat”, comenta el director d’un màster que, com el seu nom indica, busca oferir als seus alumnes les eines i coneixements necessaris per dissenyar i gestionar plataformes educatives digitals dirigides tant a la formació d’estudiants com de professionals en actiu.

Tot i ser una proposta tan específica, no és necessari procedir de la branca de l’educació o de la informàtica per cursar aquest postgrau, només cal tenir coneixements informàtics a nivell d’usuari i una clara vocació pedagògica. “Si algun dels candidats al màster té deficiències pel que fa a coneixements pedagògics bàsics, disposem de matèries per complementar la seva formació”, comenta el coordinador d’aquest postgrau, que, a diferència d’altres cursos online, ofereix pràctiques al seu alumnat.

Tampoc no cal pertànyer al món de l’educació per cursar el postgrau Disseny i didàctica del temps lliure, que des de fa un any s’imparteix a la Universitat de Barcelona (UB). El que sí que s’han de tenir són ganes d’implicar-se en un projecte que -per la temàtica que aborda, per les visites i pràctiques que comporta i pels professors amb els quals compta (pràcticament tots aliens al món acadèmic)- es distingeix d’altres postgraus del món de l’educació. I és que segons comenta la seva directora, Anna Pujol, aquest curs el que busca és dotar l’estudiant de les competències necessàries per crear productes i serveis infantils de qualitat, emmarcats fora de l’àmbit escolar i amb un alt contingut pedagògic.

“Tots els màsters i postgraus de l’àmbit de l’educació que hi ha a les universitats són per a dins de l’escola. Nosaltres ens plantegem: ¿què passa quan el nen surt fora de l’escola i fa altres activitats? Òbviament, han de tenir qualitat i estar compensades en disseny i pedagogia”, explica Pujol, doctora en arquitectura, que apunta al disseny i a la creació de joguines d’espais infantils, de contingut multimèdia o d’exposicions i tallers per a entitats culturals com algunes de les sortides professionals d’aquest postgrau. I recorda que un dels seus atractius, a més del contingut i el professorat, és Kid’s Cluster, el col·lectiu d’empreses que hi donen suport. “En un postgrau s’han de fer molts tipus d’activitats i, encara que costi, buscar empreses i entitats que s’hi involucrin”, indica aquesta professional.

Professorat de qualitat

La mateixa cura que hi posa Pujol també la posa la directora del postgrau Atenció socioeducativa a infants petits i famílies, Núria Rajadell, en la selecció del professorat i empreses que formen part d’aquest curs. I malgrat que la professora titular de la Facultat de Pedagogia de la UB no utilitza la paraula innovador per parlar d’un projecte que pren com a referència experiències educatives dutes a terme en països com Suècia o Noruega, la veritat és que, quant a proposta acadèmica, ho és.

Pocs són els postgraus que aborden l’educació de l’infant en els seus primers tres anys de vida des d’una visió multidisciplinària, i encara menys els que tenen en compte la família en aquest procés. La idea, bàsicament, és que els participants del curs adquireixin els recursos, habilitats i estratègies necessàries per ajudar la família a desenvolupar la seva tasca com a educadors en una societat que fa cada vegada més difícil la conciliació familiar. “Nosaltres no només volem tractar els nens. També volem tractar les famílies. Es tracta de crear alternatives de debò per educar els nens de 0 a 3 anys”, comenta Rajadell, que com la seva col·lega Anna Pujol considera que en aquest postgrau la formació online no hi té cabuda. “Deixaria de ser el postgrau vivencial que és”, assegura.

Un bon programa

Per la seva banda, el vicedegà del grau en educació primària de la Universitat CEU San Pablo de València, Fernando Serrano, ens presenta Blackboard, una plataforma digital que “dóna un concepte diferent del que és presencialitat”. I dos dels postgraus que aquesta universitat ofereix als docents: el màster universitari en Gestió i direcció de centres educatius i el màster universitari en Educació bilingüe. Anglès i espanyol. El primer, segons comenta Serrano, va dirigit als educadors que volen enfocar la seva carrera professional en la direcció d’institucions educatives i que necessiten formar-se tant en gestió de recursos humans com en lleis o administració d’empreses. El segon s’orienta als docents que volen adquirir un nivell d’anglès que els acrediti tant per fer classes en aquest idioma com per convertir-se en professors d’espanyol per a estrangers. “El que volem és formar bé la gent. No volem donar títols per donar-ne”, conclou amb contundència Serrano.

stats