L'apunt docent

Jordi Roca i Font

La predicció de Buck Rogers

Competències que esdevenen incompetències

De turisme per l’espai Zoom

De turisme per l’espai

En una conversa amb un "expert" amb innovació educativa -i defensor a ultrança dels mòbils a les aules- aquest em deia que no cal que els alumnes estudiïn segons què perquè ara amb els telèfons intel·ligents tenen tota la informació que vulguin a l'abast. Certament té raó en el sentit que qualsevol cosa que vulguis saber la pots trobar en pocs segons en un aparell que sobresurt de la butxaca dels pantalons, que t'acompanya com la teva ombra i et proporciona llum de llanterna quan és fosc. Fantàstic.

It's evolution, baby. JRoca Zoom

It's evolution, baby. JRoca

Incís: Els que ja som una mica grandets, i ens va agafar el naixement de TV3 amb 10 anyets, recordem una sèrie que es deia "Buck Rogers" que anava d'un paio del s.XX que es despertava al s.XXV. En un episodi feia un joc amb uns humans del 2491 en una espècie de casino futurista: resulta que era un joc que es podia guanyar fent una mica de càlcul mental però els humans del s.XXV no en sabien i després l'acusaven de fer trampes. Recordo que em va quedar gravat. Podeu trobar-ho en aquest enllaç (minut 23:08)

Amb l'arribada de la tecnologia ja vam tenir pistes del que podria passar per exemple quan encarem un alumne amb una enciclopèdia física però amb els mòbils la cosa va més enllà. Un mòbil intel·ligent és un ordinador, una calculadora, una càmera, un GPS i un, (ah, sí), i un telèfon.

I un mòbil intel·ligent és també una màquina que en teoria ens fa més fàcil la vida però a la pràctica també ens pot aportar límits insospitats d'estupidesa. Fent una ullada a les aplicacions mòbils en podem trobar algunes que ens indiquen quan hem de canviar el bolquer del nostre nadó mitjançant un sensor o d'altres que ens testegen l'habilitat petonejadora. En conclusió: pèrdua de temps i de sentit comú a parts iguals.

Jo crec que el tema més important que envolta l'entrada dels mòbils a les aules no és la utilitat que aquests puguin aportar sinó el que poden provocar com a danys col·laterals en les competències diguem-ne clàssiques. La conclusió a tot plegat és: ens podem permetre deixar de banda les velles competències a les generacions actuals i alhora pretendre que no siguin totalment addictes o dependents dels mòbils? Ens podem permetre que una part important del coneixement depengui d'una connexió no sempre fiable o de vegades limitada? Ens podem permetre trobar substitutius a la cultura de l'esforç o al sentit comú?