Primer els de casa?

Per fi han passat les eleccions municipals i ja no caldrà conviure - almenys durant uns mesos- amb els somriures cercadors de confiança que pengen de cada fanal. Em sorprèn que el discurs de "tots els polítics són iguals" hagi explotat precisament en les eleccions municipals quan aquestes són, sense cap mena de dubte, les que tenen un percentatge més alt d'honestedat -i d'ingenuïtat- per part de molts candidats que tenen com a única ambició aconseguir millorar el seu poble o ciutat; aviat és dit. Però també hi ha els xoriços, hi ha corruptes i ara cada vegada més hi ha racistes.

Com que estic segur que ja fa quatre anys els experts ja van analitzar aquest problema i ara els experts que van dir que ja s'ho veien a venir més els experts que van fotre la pota en tornen a parlar no intentaré analitzar el fenomen. Respireu que la frase era llarga. Em centraré en l'escola. Pot afectar la convivència escolar el discurs "Primer els de casa"? Em temo que sí. He treballat en diverses escoles de diferents tipologies i sempre que he sentit un insult racista i he intentat que l'autor l'argumentés aquest s'ha quedat mut. De la mateixa manera que si li preguntes a un marrec el motiu de portar una samarreta del Barça i et diu que al seu pare o mare els agrada amb el racisme passa el mateix, no sap argumentar-ne el motiu. Generalment els pares projecten en els seus fills les seves ideologies i els seus valors i això inclou des de la preferència de colors de l'equip de futbol a la preferència del color de la pell de l'altre. Per tant si hi ha pares amb idees extremistes el més normal és que els seus fills tinguin moltes possibilitats de ser extremistes en potència, és allò dels testos i les olles. Preocupa que el discurs del vot racista penetri a les escoles perquè precisament és a les escoles on hi ha el discurs de "Tots som iguals" que òbviament és totalment contrari al "Primer els de casa".