L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Mestres que es jubilen

Gregorio Luri començava l'imprescindible "L'escola contra el món" (La Campana) dient que quan es va jubilar va rebre una carta d'agraïment de l'aleshores Conseller Maragall. La carta esmentava meravelles de la suposada excel·lència educativa que al llarg dels anys havia fet l'autor del llibre però sense ni tan sols haver-lo conegut o haver tingut l'oportunitat de conèixer de primer mà, per companys o alumnes d'aquest, si en Gregorio va ser el que se suposa que és un bon mestre. Lògicament no és tasca de cap Conseller conèixer el full de serveis de cada mestre que es jubila, més aviat la seva tasca seria garantir que qui el substitueixi estigui a l'alçada -almenys- a nivell de preparació; en tot cas crec que no és dolent que els mestres que es van jubilant ara rebin cartes d'agraïment perquè el percentatge d'encert entre els que han donat el màxim per l'educació d'aquest país és elevadíssim i el percentatge -més vistós i mediàtic- de funcionaris del "vuelva usted mañana" és ínfim en el sector educatiu (o almenys estic tenint la gran sort de veure'ls en comptagotes).

Sempre m'ha agradat treballar amb mestres que tenen edat per haver estat els meus mestres quan jo era alumne perquè n'he après moltíssim i sempre ens hem complementat bé. En una escola es donen aquestes relacions que són boníssimes i necessàries, els equips amb mestres de diferents edats sempre funcionen bé perquè l'energia que aporten uns i l'experiència que aporten els altres crea una simbiosi amb molts números per funcionar.

Aquest final de curs es va jubilar una mestra amb qui vaig fer paral·lel fa uns quants anys. En el darrer claustre va fer un discurs impecable on vam notar el seu habitual tarannà tranquil i la seva capacitat incansable per aportar i adaptar-se a qualsevol situació: una qualitat destacable per acabar la vida laboral amb el terrat ben moblat. Analitzant una mica la seva trajectòria podem veure que va començar fent classe durant el franquisme, va fer classe durant allò que es va dir la transició, va ser protagonista de la immersió quan tot just era una prova i ha viscut desenes de canvis en lleis que no van ser capaces de modificar la seva forma de treballar sempre al servei dels alumnes i de l'escola. Jubilar-se sent respectada pels alumnes, pels companys i pels antics alumnes que ara porten els seus fills a la mateixa escola cercant el que ells hi van trobar ha de ser una sensació indescriptible.

Gràcies per tot Carme!