L'avantatge xirucaire

A l'escola tot sovint vénen alumnes de pràctiques per a completar la seva formació universitària i els que ja som a dins especulem sobre quin tipus de mestres seran en un futur després d'aprovar la senzilla carrera de magisteri. D'alumnes de pràctiques n'hi ha de molts tipus però jo crec que qui ha estat en un esplai o agrupament escolta ja destaca en dos aspectes vitals com la capacitat organitzativa i el tracte amb els alumnes.

No és fàcil tancar la porta de l'aula i quedar-te sol davant 25 alumnes que et volen posar a prova i menys ara que l'autoritat no està de moda. Podríem dir que l'escola dels futurs mestres és el monitoratge i és una sort viure en un país de gran tradició "xirucaire" com el nostre. Dubto que a Finlàndia tinguin aquesta sort. Sempre aconsello a la gent jove que vol ser mestre que entri a un esplai, que faci classes particulars, cangurs o el que sigui per no trobar-se a mitja carrera amb la desagradable sensació d'estar perdent el temps intentant creure's que li pot agradar aquesta feina. No tothom serveix per fer de mestre i val més adonar-se'n com més aviat millor, qui es pensi que podrà aguantar la pressió amb el premi d'unes bones vacances, un bon horari o un sou estable s'equivoca de pe a pa. Conec uns quants casos de mestres que ho han deixat després de comprovar que no servien per a aquesta feina; molts són mestres d'educació física que també són entrenadors d'algun equip esportiu i que tenen el xip equivocat de pensar primer en el rendiment. Una vegada a l'escola se n'adonen que mentre ells posen en primer terme l'educació física i l'esport, l'escola els exigeix ser per davant de tot, i sense dubtar: mestres. Apunt relacionat: El do del to