Futbol a l'escola? Matins.sí Matins.no

Fa uns dies la notícia que en una escola asturiana havien prohibit el futbol a l'hora del pati va omplir de paraules moltes frases a favor i en contra d'aquesta decisió. Pel que he llegit la direcció del centre argumenta que el futbol ocasiona conflictes diversos i cops de pilota potencialment perillosos. És curiós que el reglament intern d'una escola d'un poblet de menys de 5000 habitants hagi creat tant debat però és que allà hi va estudiar el jugador de la roja Santi Cazorla i ja se sap que aquest fet -totalment casual- dóna rellevància a la notícia. Com que no tinc ni ganes ni temps de llegir els comentaris que s'han fet de tot plegat en blogs i fòrums donaré la meva opinió sobre la difícil relació entre el futbol i l'escola. D'entrada ja us dic que sóc molt futbolero: m'encanta el futbol en la modalitat practicada, en la visual i també en l'estudi de la vessant sociològica i històrica però no per això el veig bé a l'escola. No cal ser gaire llest per comprovar que generalment el futbol és un esport que pot tenir uns valors negatius entre la mainada si no hi ha un control adult assenyat. I com que difícilment em veureu amb un esprai escrivint en una paret el "Prohibit prohibir!" ja us dic que estic d'acord que a l'hora del pati cada escola reguli l'espai com bonament pugui i, per tant, crec que és totalment legítim i lògic que es prohibeixin algunes pràctiques com algun esport o conductes que des del centre es considerin inadequades. [pe2-gallery class="alignleft" ]

[/pe2-gallery] I ara el futbol a l'educació física. Molts col·legues meus fan unitats de programació dedicades al futbol en les sessions d'educació física i crec que hi ha opcions molt més vàlides a l'escola*. No sóc gaire partidari de l'esport a l'escola tot i valorar-ne els molts aspectes positius que té com el treball en grup, el compliment d'una normativa, la companyonia o la competitivitat** entre d'altres. A l'escola sóc més partidari de fer adaptacions de jocs i esports amb unes normes pròpies que s'adeqüin a les característiques de l'espai, dels alumnes (edat, número, experiències prèvies, etc..) i del material. Entendre l'esport com a finalitat a l'escola arriba a un punt que deixa de ser educatiu o almenys s'allunya dels objectius de l'assignatura; i amb el futbol passa molt més que amb esports alternatius o menys coneguts. Quin sentit té, per exemple, promoure un partit de futbol a l'hora d'educació física sabent que els alumnes més experimentats que juguen a futbol de forma federada seran els amos del matx i deixaran sense tocar bola la resta dels alumnes? no és més lògic buscar activitats on el punt de partida de la majoria de l'alumnat sigui, en la mesura del possible, semblant? No fa pas gaire, quan l'hora d'educació física era l'hora mal anomenada "de gimnasia o gimnàstica", els nens jugaven una estona a futbol mentre les nenes saltaven a corda o feien activitats considerades més femenines. Avui, amb especialistes a cada escola, no hem de permetre que l'educació física segueixi sent considerada per molta gent una maria de poca importància educativa. Sincerament, crec que allunyar el futbol de l'educació física fa un bé a l'assignatura. Em direu, amb certa raó, que el futbol en una unitat ben feta pot ser tant o més educatiu que altres activitats però jo contestaré: quina necessitat té l'escola d'incentivar més l'esport rei? * A Primària ** Sí, competitivitat