La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Avui hi veiem més clar

Mirada més clara Zoom

Mirada més clara / Victòria Cardona

Mirada més clara Zoom

Mirada més clara / Victòria Cardona

Avui hi veiem més clar

“No son fracassos. En cada experiment descobreixo un motiu pel qual la bombeta no funciona. Gràcies a això, he aconseguit saber ja mil formes de com no s’ha de fer una bombeta.”

Thomas Edison

S’explica de Thomas Edison que, de tots els seus èxits, potser el del la bombeta incandescent és el que li va demanar un particular esforç. Durant vuit-cents dies i força nits, amb el suport dels seus col·laboradors, va tenir la paciència d’assajar més de mil fibres diferents, tant vegetals com minerals i animals. A les últi­mes setmanes, un dels seus col·laboradors li va pre­guntar per què persistia d’aquella forma en el seu afany, després de quasi mil intents sense haver acon­seguit altra cosa que fracassos. Edison li respongué amb senzillesa:

“No son fracassos. En cada experiment descobreixo un motiu pel qual la bombeta no funciona. Gràcies a això, he aconseguit saber ja mil formes de com no s’ha de fer una bombeta.”

Cada error comporta un ensenyament, encara que només sigui un simple detall a corregir i millorar.

La paciència d’Edison per no decaure i seguir cercant ens va ajudar a tots – mai millor dit – a “veure-hi” clar i a entendre que el que val s’aconsegueix amb temps i serenitat, fruits de ser pacients. També cal destacar la seva actitud positiva - de la que en podré parlar un altre dia – per fer-li veure no les mil vegades que es va equivocar sinó descobrir les mil maneres de com no fer una bombeta.

La paciència està relacionada amb l’esforç. Un esforç que pares i mestres procurem que facin les criatures, per educar la seva voluntat. Aquest esforç el dirigim a responsabilitzar-los de tasques d’ordre de la casa o de l’escola, a ensenyar-los a compartir, fer-los seguir uns horaris o posar colzes per estudiar.

A nivell personal cadascú pot viure millor el present, el moment que vivim, i ens adonem que aquells valors de què s’han bastit les nostres màquines: l’eficiència i rapidesa, no són els únics valors que han de regir la nostra vida; nosaltres tenim un altre ritme i quan ho descobrim i ho acceptem, en gaudim molt. També els nostres fills ho poden viure així, quan aconsegueixen deixar les màquines digitals a banda i expressar el seu joc, la seva creativitat, d’altres maneres.

Assaborir el que es fa sempre dóna pau interior.

No és negatiu anar accelerats quan convé i recordem que l’estrès del dia a dia és necessari per estar més motivats per treballar bé. Ja es diu que els que fan més feina són els que en fan molta, però no la gaudiríem mai si no ens aturéssim estones a contemplar-la.

Contemplar tampoc s’aconsegueix fent un buit mental, podem quedar ben relaxats sense res al cap, però de contemplació, ben poca.

La contemplació dels pares ha de raure en les coses quotidianes de la família, veure el creixement interior i exterior dels fills, la seva autonomia, creativitat o el seu esforç per rectificar el que s’ha fet malament com va fer Edisson.

Sempre li trobarem més gràcies si mirem el nostre fill més lentament, com fa el pagès amb l’esclat de la llavor sembrada a la terra o com fa el pescador que cala les xarxes i espera la captura de peixos sense fer gens de soroll.

Recordar a Edison, la bombeta, la paciència, el temps, en un moment tranquil de dissabte a casa davant de l’ordinador, m’ha fet acabar aquesta reflexió amb la contemplació, passant per la paciència. Fa un matí gris i ennuvolat que no és cap excusa per deixar de veure amb nova mirada tota la bellesa que tenim a l’entorn començant per aquest fill que reclama la nostra serenitat i intel·ligència per descobrir les seves capacitats amagades.

Gaudim-ne!