Criatures 05/01/2013

Un record especial: la meva nit de Reis

Trinitat Gilbert
5 min
Un record especial: la meva nit de Reis

Núria Serrano recorda intensament la cavalcada de Reis. Ara bé, el primer que li ve al cap quan hi pensa és el fred, un fred intens, que feien passar amb bufandes, abrics, guants, el que fos per sortir als carrers de Girona, on vivia. El segon pensament és per recordar que la vigília de Reis, el 5 de gener, era un dels pocs que les seves dues germanes i els pares estaven tots junts. "Els pares treballaven en torns alternatius perquè sempre n'hi hagués un dels dos amb nosaltres tres, i això volia dir que mai no els teníem tots dos alhora", diu la Núria.

Encara hi ha més idees que van sortint. El fanalet amb l'espelma, que sempre se'ls cremava, i provocava plors. La cançó que anaven cantant sense parar, "Visca els tres Reis de l'Orient, que porten regals a tota la gent". I sobretot l'emoció. Aquell rau-rau a l'estómac perquè saps que aquelles tres persones et portaran la joguina més desitjada.

De tot plegat han passat anys, però ara la Núria torna a Girona per veure les cavalcades de Reis amb el seu fill, el Lluc, de 7 anys, i la seva parella, el Lluís. Els fanalets van amb piles, "un disgust menys", però la cavalcada l'emociona tant com quan era petita. "El Lluc em fa arribar la seva emoció, em fa venir tots els records de petita, fins al punt que de vegades tinc ganes de portar jo el fanalet a la mà en comptes d'ell".

La cavalcada és sagrada per a la família però també hi ha anys que visiten abans amb el Lluc el campament dels tres Reis d'Orient. Perquè abans de cavalcar pels carrers, descansen en tendes. Després enfilen cap a la plaça del Marquès de Camps, que és el tram final del recorregut de la cavalcada. És allà on el Lluc i els seus pares canten sense parar la cançó dels tres Reis, on el Lluc aguanta el fanalet amb piles. Tot plegat sense gaire fred. "De fred, fred, a Girona, al gener, només se'n passava quan jo era petita", assegura la Núria.

Reviure un record

A Tarragona, Sònia Aguiló també en recorda el fred. "Hi va haver un any, el 1982, que van caure volves de neu i jo anava damunt de la carrossa de l'estel repartint caramels". Aquest any, les filles bessones de la Sònia, la Berta i l'Anna, de 7 anys, s'estrenen com a ajudants del rei negre, i per això aniran dalt de la carrossa. "És com si revisqués a través d'elles el que jo vaig fer de petita", diu la mare.

Quan la Sònia era petita, vivia amb els seus pares al carrer on hi havia les naus en què es guardaven les carrosses dels tres Reis d'Orient. Així que des de ben d'hora la Sònia era de les primeres a veure-ho tot. "La cavalcada de Tarragona sempre m'ha agradat molt per la llum, perquè cada any l'han anat fent més bonica". I si ha de buscar un però a la cavalcada d'ara respecte a les que ella vivia en primera persona de petita, en troba només un: la qualitat dels caramels que reparteixen ara a la cavalcada. "De petita els caramels eren molt més gustosos", diu.

Neu amenaçadora

Mentrestant, a Terrassa, Jan Grau recorda l'any que treballava com a tècnic al departament de Festes de l'Ajuntament de la seva població natal i que va patir tant perquè es pensaven que se suspendria la cavalcada. Era el 1982, i va nevar tot el dia. Anaven esperant que el dia millorés, però hi va haver un moment que van veure clar que no, i calia buscar una alternativa perquè els tres Reis d'Orient passegessin per la ciutat. "Vam anar a buscar jeeps descoberts, amb estufes als peus dels tres Reis, perquè era l'únic mitjà que podia recórrer els carrers". I sí, amb tres bons jeeps Ses Majestats d'Orient van fer la cavalcada i van trobar-se amb les criatures, que també havien sortit al carrer malgrat el fred intens.

Com a record de petit, recorda que el patge Xiu-Xiu, que arriba uns dies abans que els tres Reis d'Orient, va fer passar un bon ensurt al seu germà petit, el Jordi. "El meu germà tenia tres anys i encara anava amb xumet, no hi havia manera que el convencéssim perquè el deixés". Els pares i els germans li deien que al patge no li agradaria veure'l amb el xumet a la boca, i el petit responia segur: "No em coneix". Ara bé, com que el patge passejava pels carrers recollint les cartes, el va veure. I com que, a més, el patge coneixia ben bé la família, va dir: "Mira, el Grau". El Jordi, que s'adonava que el patge era màgic perquè li sabia dir el cognom, va treure's el xumet i li va regalar sense dir ni ase ni bèstia.

Aquest any, el Jan tornarà a mirar-se la cavalcada de Reis a Terrassa. Curiosament, els jeeps encara trepitgen els carrers, però "ara cuiden molt els detalls, perquè les matrícules són àrabs".

Protagonista

Finalment, a Vilanova i la Geltrú, Anna Pujades rememora els cinc anys que va fer de patge del rei blanc, del 2005 al 2009. El primer any que ho va fer, havia viscut una situació personal molt trista, però quan va pujar dalt de la carrossa i va veure la mar de criatures amb les seves cares d'il·lusions va oblidar tots els mals. "L'emoció s'encomana, de veritat", assegura l'Anna.

El 2008, la seva filla, l'Agneta, que tenia 2 anys, va donar-li la carta a ella, com a ajudant del rei. "Ella no sap que era jo; la cara que feia quan me la va lliurar la tinc ben gravada a la memòria", diu.

Una mica d'història

Les cavalcades de Reis van aparèixer al segle XIX a Catalunya, malgrat que no està documentat. "Els 18 volums del Calaix de sastre del baró de Maldà no fan referència en cap moment que durant el segle XVIII n'hi haguessin", afirma Jan Grau, que és tècnic de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya. Durant el segle XIX, després de moltes guerres, "van proliferar mil i una llegendes, sobretot cap a finals del segle, quan hi havia certa recuperació econòmica". El cas és que es van començar a posar de moda les cavalcades, com un espectacle més. I així, com a desfilada, se sap que a la cavalcada de Tarragona, per exemple, desfilaven escultures de camells i elefants amb unes rodes als peus.

Una altra cosa és explicar d'on neix la tradició dels tres Reis d'Orient. "És una història bíblica que no s'aguanta gaire", continua explicant Jan Grau. Per què? Doncs perquè de referències inicials només en trobem dues, citades només a l' Evangeli de Mateu , que diu: "Nascut, doncs, Jesús a Betlem de Judà en els dies del rei Herodes, van arribar a Orient a Jerusalem uns mags que deien: 'On és el rei dels jueus que acaba de néixer?'" (Mateu 2, 1-2). "I en entrar a la casa, van veure el nen amb la seva mare Maria; es van agenollar, el van adorar; i obrint els seus tresors, li van oferir regals: or, encens i mirra" (Mateu 2, 11). A partir d'aquí, va començar la llegenda. Quants mags eren? "La religió cristiana i la protestant van dir que tres, perquè van oferir tres regals a Jesús". En canvi, hi ha una altra versió, "sobretot pel centre d'Europa", que assegura que n'hi havia un quart, que es deia Artabà. "Es veu que era un mag que anava pel seu compte, que sempre feia tard, i que per això no va arribar a temps a oferir el seu regal, perquè quan va arribar a Betlem el nen Jesús i els seus pares ja havien fugit de la ràtzia infanticida d'Herodes". Pel que fa a l'aspecte dels mags (que a l'època volia dir savis), "segurament es va fer a partir de la descripció que va fer el frare benedictí Beda el Venerable, al segle VIII", apunta Grau. El text deia: "Melcior, ancià de cabells blancs i barba blanca; Gaspar, el més jove i ros; Baltasar, el fosc".

I, per últim, l'estrella. "Mateu l'esmenta quatre vegades en el seu evangeli". Si s'agafa com a suposició que els Mags eren astrònoms, podrien haver vist la conjunció de dos planetes (Júpiter i Saturn), tal com va apuntar l'astrònom Johannes Kepler el 1603, quan va veure amb el seu telescopi com s'acostaven els dos planetes "i es va preguntar si l'evangeli es referia a aquest fenomen com l'estrella de Nadal", conclou Jan Grau.

stats