M. JESÚS COMELLAS

El problema no és la tecnologia

Quants comentaris se senten en relació a la capacitat que té la canalla de fer anar les noves tecnologies! I no ens ha d'estranyar gaire, perquè han nascut amb el comandament a la mà. Però, malgrat tot, sembla que ens agrada mantenir aquest doble missatge: la queixa i la satisfacció. I la canalla aprèn a navegar amb aquesta contradicció: "No m'ho deixen fer però els agrada" o "Em diuen que ho deixi, però van explicant que sé enviar missatges, fer anar la tauleta i jugar amb el mòbil".

On és, doncs, el problema si és que n'hi ha? Segurament en com en fem ús fora de lloc i sense aturador. Volem que a l'escola els ensenyin a moure's amb les noves tecnologies des de ben petits. A casa tenim gairebé tots televisor, i ara cada vegada criden més l'atenció les tauletes perquè són atractives i fàcils de manejar. De fet, ja en fan de pensades per a la canalla, on asseguren que no cal preocupar-se perquè hi haurà control: es pararan després d'una estona, els programes seran infantils i hi haurà filtres. Falta veure si és així o només són arguments per convèncer la família i després ja es veurà.

D'aquestes primeres reflexions queda clar que el tema no és com la canalla utilitza la tecnologia sinó quin ús en fem tots plegats. Sonen mòbils per tot arreu, malgrat els avisos, es parla alt al tren, tot i que la gent del voltant no cal que sàpiga que tenim un sopar o la roba que s'ha de posar la canalla o fins i tot les mentides que diem comentant on som. La discreció brilla per la seva absència. A les reunions de feina, als dinars familiars, estem sempre pendents del mòbil, de les trucades que podem rebre, com si no fos possible atendre-les més tard!

Així doncs, ¿hem d'estar sempre connectats i localitzables? ¿No hi ha altres maneres de gestionar l'aparell? Si passa alguna cosa a l'escola, segur que hi ha gent que ho resoldrà. I donar resposta a algun missatge segur que pot esperar ni que sigui a la sortida del cinema, del sopar o de la reunió... I si nosaltres fem això, per què volem que la canalla en entrar a l'escola es desconnecti? Per què volem que ho sàpiguen gestionar? Demanem que hi hagi un mecanisme que apagui les màquines i no haver de ser nosaltres els que els eduquem per a un ús responsable d'uns aparells que, més que connectar-nos, ens acaben desconnectant.