Les primeres dents són un capítol destacadíssim en la curta història vital de qualsevol nadó i, per extensió, dels pares i familiars. Tothom ho viu com un fet extraordinari, igual com el primer cop que la criatura gateja, camina o diu papa i mama . És la primera, tot i que petita, mossegada a la vida.
El procés, que no és matemàtic en el calendari, ja ve des de l'embaràs. "La calcificació de les dents de llet comença tan d'hora com al setè mes de gestació. La seva erupció sol ser cap al sisè mes del nadó, però ens trobem casos que arrenquen als tres o quatre mesos i d'altres que no comencen fins a l'any. Si el nadó té un desenvolupament sa, tot és normal, no cal atabalar-se", aconsella el doctor Joan Soliva, pediatre i odontòleg. Així doncs, quan té mig any de vida solen sortir les incisives inferiors. Després, al cap d'unes vuit setmanes, surten les quatre incisives superiors. Després d'un mes, sortiran les incisives laterals inferiors. A l'entorn dels 15 mesos, el nadó sol tenir totes les dents de llet excepte les segones molars, que surten als dos o tres anys.
La Clara Roca, mare d'una nena d'any i mig, recorda amb tendresa tot el procés: "Quan li van sortir les dents de baix, la Maria em recordava una ratolineta, em feia molta gràcia. Tot i que ha passat per moments dolorosos i incòmodes, sobretot el culet encetat i les genives inflamades, ho ha portat força bé", detalla. "La Maria ha viscut moments de son intranquil i també estava una mica inapetent amb l'alimentació complementària. En canvi, s'ha seguit agafant molt bé al pit. Tinc la sensació que, fins i tot, l'alleuja i la consola", observa Roca. Aquesta mare reconeix: "Sempre m'ha cridat l'atenció que la majoria de mares i àvies relacionin que el culet del bebè s'enceta quan li estan sortint les primeres dents i, en canvi, gairebé cap pediatre reconeix que té relació".
El cert és que al voltant de la primera dentició hi ha molts mites, com que provoca constipats, diarrea o altres problemes digestius. "Cal tenir en compte que el nen s'introdueix a la boca tot el que té al seu abast i, per tant, la colonització del tracte digestiu per gèrmens és més que probable. La diarrea que coincideix amb el procés de dentició també es pot deure a la introducció de nous aliments en la dieta del nadó o al fet que empassa més saliva", aclareix el pediatre Ferran Sabaté. I a més cada cop els especialistes es posen més d'acord que no és cert que la dentició provoqui febre alta.
Símptomes i consells
El més habitual en aquesta etapa és que els nadons estiguin "més irritables, salivegin més, tinguin inflamació a les genives i xuclin i xarrupegin els dits i els objectes", descriu l'odontopediatra Sonia Guerrero, de la clínica Unidental de Sabadell. I què es pot fer per mitigar les molèsties? Guerrero recomana "mossegadors que es puguin posar a la nevera, tot i que mai al congelador, perquè estarien durs i farien mal: el fred alleuja el dolor". Si el mal no es calma, la doctora també recomana "un producte d'homeopatia a base de camamilla, que es dissol en aigua, llet o suc i es dóna al nadó, però no més de 6 dies seguits". Així mateix, els pares també poden fer un suau massatge a les genives. Si les molèsties són tan fortes que justifiquen l'ús de medicació, es poden donar analgèsics pediàtrics amb les dosis adequades per a l'edat del nadó, sempre que el metge ho prescrigui.
Si el nadó utilitza el xumet, Guerrero recomana el seu ús diürn i nocturn "només fins als vuit mesos". "Després d'aquesta edat -puntualitza- només és recomanable l'ús nocturn i, com a màxim fins als dos anys, perquè si endarrerim la retirada del xumet es podria provocar una alteració de l'alineació de les dents anteriors i generar massa espai entre les dents, un fenomen conegut tècnicament com la mossegada oberta".
Les càries i la higiene
Els dentistes recomanen que la primera revisió dental sigui quan l'infant té entre dos i tres anys, entre altres coses perquè s'acostumi a la consulta i a l'hàbit de tenir cura de les dents. La doctora Guerrero va un pas més enllà: "Teòricament, s'han de començar a netejar les dents, fins i tot, quan encara no han sortit. M'explico: quan el nadó pren pit o biberó, li queden restes de llet a la geniva. Recomano agafar l'hàbit i netejar la geniva amb una gasa suau i aprofitar l'hora del bany per fer-ho. Així el nadó ja tindrà el costum que li netegin la boca quan li surtin les dents i ho podrà viure com un joc". La neteja cal fer-la des de la sortida de la primera dent. "Hem de lluitar contra el fals mite que les càries en dents de llet no s'han de tractar perquè després cauen", conclou.
