La pèrdua auditiva
A l’estat espanyol, al voltant de 1.500 famílies tenen algun fill amb algun tipus de discapacitat auditiva
LogopedesLa pèrdua auditiva, també anomenada sordesa o hipoacúsia, es manifesta amb l’extinció o la disminució de la capacitat de sentir els estímuls sonors. Si no es tracta, pot afectar l’adquisició del llenguatge i el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu.
DIVERSES CLASSIFICACIONS
El lloc de l’orella on es localitza la lesió o malformació:
- Pèrdua auditiva transmissiva.
- Pèrdua auditiva neurosensorial.
- Pèrdua auditiva mixta.
El moment en què es produeix:
- Pèrdua auditiva perlocutiva.
- Pèrdua auditiva perilocutiva.
- Pèrdua auditiva postlocutiva.
El grau de pèrdua auditiva:
- Pèrdua auditiva lleugera.
- Pèrdua auditiva mitjana.
- Pèrdua auditiva severa.
- Sordesa pregona.
Per determinar el tipus de sordesa es realitzen proves audiològiques de dos tipus: les objectives, en què no és necessària la participació activa de l’infant (per exemple, l’otoscòpia i els potencials evocats auditius de tronc cerebral); i les subjectives, per a les quals és necessària la col·laboració de l’infant (per exemple, l’audiometria i l’audiograma).
Només a Espanya, al voltant de 1.500 famílies tenen cada any algun fill amb alguna discapacitat auditiva, i el 80% de les sordeses infantils estan presents en el moment del naixement.
Per tant, és molt important fer una detecció precoç de les pèrdues auditives per poder intervenir-hi tan aviat com sigui possible. Si durant els primers mesos de vida es detecta que un infant només respon a renous ambientals forts, s’espanta quan algú s’acosta per darrera, no balboteja (o deixa de fer-ho) i no respon als estímuls familiars, cal consultar el pediatra i, després, el metge otorinolaringòleg perquè en faci el diagnòstic i derivi l’infant, si cal, a partir dels resultats, als serveis d’atenció i assessorament corresponents.
A les Balears disposam de centres especialitzats en sordesa, com ara Aspas (971 458 150), que ofereixen un servei d’atenció primària, logopèdia, un servei d’intervenció a les escoles (UVAI), un de suport a l’aprenentatge, formació, atenció a les famílies, atenció psicològica i social, i orientació i inserció laboral.
El contacte amb associacions i familiars d’afectats és important per ampliar la informació i afavorir el coneixement d’experiències i situacions similars.
SIGNES D’ALERTA
Signes d’alerta comuns en qualsevol pèrdua auditiva:
- Diu molt què?
- Quan se’l crida, de vegades respon i d’altres, no.
- Sembla que hi sent quan vol.
- Li costa la comprensió de les consignes: seguir explicacions de classe.
- Està molt distret, no escolta les explicacions, va molt a la seva.
- Està molt pendent del que fan els companys.
- Copia molt.
- Parla poc i malament.
- Costa d’entendre’l.
- S’expressa amb frases molt senzilles però no elabora cap narració ni discurs.
- Confon paraules similars (cabell i camell, escombra i compra...).
Signes d’alerta més específics d’hipoacúsia transmissiva:
- Té constipats i mucositat freqüents.
- Es queixa de mal d’orella i sovint pateix otitis.
- Respira amb la boca oberta.
- Diu que sent xiulets dins l’orella.
Signes d’alerta de sordesa neurosensorial.
- No fa cas d’alguns renous ambientals (telèfon, pluja, aigua...).
- Arrufa el nas o es posa molt tens quan s’hi parla.
- No controla prou bé la intensitat de la seva veu.
- Parla molt fluix.
- Mentre treballa en silenci, fa sorolls amb el seu cos (respiració molt forta, renous amb la boca i les dents, entre d’altres).
- És un nin molt mogut i tossut.
- Sovint fa rebequeries.
COMPORTAMENT
De 0 a 3 mesos:
- No s’observa cap tipus de resposta (obrir i tancar els ulls, moviments, despertar-se, entre d’altres).
- No es tranquil·litza amb la veu de la mare.
- No hi ha reacció davant del renou d’una campaneta.
- Fa produccions sense entonació.
De 3 a 6 mesos:
- Es mostra indiferent als renous familiars.
- No s’orienta cap a la veu de la mare i del pare.
- No respon amb vocalitzacions a la veu humana.
- No emet sons guturals per cridar l’atenció.
- No fa sonar el sonall quan el té a la mà.
De 6 a 9 mesos:
- No produeix síl·labes (pa, ma, ta...).
- No fa vocalitzacions per cridar l’atenció sinó que pica objectes i associa la vibració amb la presència de la mare.
- No juga amb les seves vocalitzacions, no fa les repeticions ni les imitacions que fa l’adult.
- No respon quan criden el seu nom.
- No reacciona davant de renous quotidians.
- No juga imitant els gestos que acompanyen les cançons infantils (ralet-ralet, els titelles, etcètera) i no somriu.
- No diu adéu amb la mà quan se li diu aquesta paraula.
De 9 a 12 mesos:
- No reconeix quan se li diu papa i mama.
- No comprèn paraules familiars.
- No entén la negació.
- No respon a la paraula dóna’m, si no va acompanyat del signe indicatiu amb la mà.
De 12 a 18 mesos:
- No diu papa ni mama amb contingut semàntic.
- No assenyala objectes ni persones conegudes quan se li anomenen.
- No respon de manera distinta a renous diferents.
- No s’entreté produint i escoltant determinats sons.
- No anomena alguns objectes familiars.
De 18 a 24 mesos:
- No mostra interès pels contes.
- No comprèn ordres senzilles si no van acompanyades de gest indicatiu.
- No identifica les parts del cos.
- No reconeix el seu nom.
- No fa frases de dues paraules.
A 3 anys:
- No s’entenen les paraules que diu.
- No repeteix frases.
- No contesta preguntes senzilles.
Als 4 anys:
- No sap explicar què li passa.
- No és capaç de mantenir un conversa senzilla.
A 5 anys:
- No conversa amb altres nins.
- No mostra un llenguatge eficaç per fer-se entendre i només l’entén la seva família.
Informació extreta de: ‘FIAPAS. (2007). Dossier divulgativo para familias con hijos/as con discapacidad auditiva. Información Básica’. Madrid, Confederación Española de Familias de Personas Sordas.