Família
Criatures 04/11/2016

La pèrdua auditiva

A l’estat espanyol, al voltant de 1.500 famílies tenen algun fill amb algun tipus de discapacitat auditiva

Aina Moratinos I Mariona Herrera
4 min
La pèrdua auditiva

LogopedesLa pèrdua auditiva, també anomenada sordesa o hipoacúsia, es manifesta amb l’extinció o la disminució de la capacitat de sentir els estímuls sonors. Si no es tracta, pot afectar l’adquisició del llenguatge i el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu.

DIVERSES CLASSIFICACIONS

El lloc de l’orella on es localitza la lesió o malformació:

  • Pèrdua auditiva transmissiva.
  • Pèrdua auditiva neurosensorial.
  • Pèrdua auditiva mixta.

El moment en què es produeix:

  • Pèrdua auditiva perlocutiva.
  • Pèrdua auditiva perilocutiva.
  • Pèrdua auditiva postlocutiva.

El grau de pèrdua auditiva:

  • Pèrdua auditiva lleugera.
  • Pèrdua auditiva mitjana.
  • Pèrdua auditiva severa.
  • Sordesa pregona.

Per determinar el tipus de sordesa es realitzen proves audiològiques de dos tipus: les objectives, en què no és necessària la participació activa de l’infant (per exemple, l’otoscòpia i els potencials evocats auditius de tronc cerebral); i les subjectives, per a les quals és necessària la col·laboració de l’infant (per exemple, l’audiometria i l’audiograma).

Només a Espanya, al voltant de 1.500 famílies tenen cada any algun fill amb alguna discapacitat auditiva, i el 80% de les sordeses infantils estan presents en el moment del naixement.

Per tant, és molt important fer una detecció precoç de les pèrdues auditives per poder intervenir-hi tan aviat com sigui possible. Si durant els primers mesos de vida es detecta que un infant només respon a renous ambientals forts, s’espanta quan algú s’acosta per darrera, no balboteja (o deixa de fer-ho) i no respon als estímuls familiars, cal consultar el pediatra i, després, el metge otorinolaringòleg perquè en faci el diagnòstic i derivi l’infant, si cal, a partir dels resultats, als serveis d’atenció i assessorament corresponents.

A les Balears disposam de centres especialitzats en sordesa, com ara Aspas (971 458 150), que ofereixen un servei d’atenció primària, logopèdia, un servei d’intervenció a les escoles (UVAI), un de suport a l’aprenentatge, formació, atenció a les famílies, atenció psicològica i social, i orientació i inserció laboral.

El contacte amb associacions i familiars d’afectats és important per ampliar la informació i afavorir el coneixement d’experiències i situacions similars.

SIGNES D’ALERTA

Signes d’alerta comuns en qualsevol pèrdua auditiva:

  • Diu molt què?
  • Quan se’l crida, de vegades respon i d’altres, no.
  • Sembla que hi sent quan vol.
  • Li costa la comprensió de les consignes: seguir explicacions de classe.
  • Està molt distret, no escolta les explicacions, va molt a la seva.
  • Està molt pendent del que fan els companys.
  • Copia molt.
  • Parla poc i malament.
  • Costa d’entendre’l.
  • S’expressa amb frases molt senzilles però no elabora cap narració ni discurs.
  • Confon paraules similars (cabell i camell, escombra i compra...).

Signes d’alerta més específics d’hipoacúsia transmissiva:

  • Té constipats i mucositat freqüents.
  • Es queixa de mal d’orella i sovint pateix otitis.
  • Respira amb la boca oberta.
  • Diu que sent xiulets dins l’orella.

Signes d’alerta de sordesa neurosensorial.

  • No fa cas d’alguns renous ambientals (telèfon, pluja, aigua...).
  • Arrufa el nas o es posa molt tens quan s’hi parla.
  • No controla prou bé la intensitat de la seva veu.
  • Parla molt fluix.
  • Mentre treballa en silenci, fa sorolls amb el seu cos (respiració molt forta, renous amb la boca i les dents, entre d’altres).
  • És un nin molt mogut i tossut.
  • Sovint fa rebequeries.

COMPORTAMENT

De 0 a 3 mesos:

  • No s’observa cap tipus de resposta (obrir i tancar els ulls, moviments, despertar-se, entre d’altres).
  • No es tranquil·litza amb la veu de la mare.
  • No hi ha reacció davant del renou d’una campaneta.
  • Fa produccions sense entonació.

De 3 a 6 mesos:

  • Es mostra indiferent als renous familiars.
  • No s’orienta cap a la veu de la mare i del pare.
  • No respon amb vocalitzacions a la veu humana.
  • No emet sons guturals per cridar l’atenció.
  • No fa sonar el sonall quan el té a la mà.

De 6 a 9 mesos:

  • No produeix síl·labes (pa, ma, ta...).
  • No fa vocalitzacions per cridar l’atenció sinó que pica objectes i associa la vibració amb la presència de la mare.
  • No juga amb les seves vocalitzacions, no fa les repeticions ni les imitacions que fa l’adult.
  • No respon quan criden el seu nom.
  • No reacciona davant de renous quotidians.
  • No juga imitant els gestos que acompanyen les cançons infantils (ralet-ralet, els titelles, etcètera) i no somriu.
  • No diu adéu amb la mà quan se li diu aquesta paraula.

De 9 a 12 mesos:

  • No reconeix quan se li diu papa i mama.
  • No comprèn paraules familiars.
  • No entén la negació.
  • No respon a la paraula dóna’m, si no va acompanyat del signe indicatiu amb la mà.

De 12 a 18 mesos:

  • No diu papa ni mama amb contingut semàntic.
  • No assenyala objectes ni persones conegudes quan se li anomenen.
  • No respon de manera distinta a renous diferents.
  • No s’entreté produint i escoltant determinats sons.
  • No anomena alguns objectes familiars.

De 18 a 24 mesos:

  • No mostra interès pels contes.
  • No comprèn ordres senzilles si no van acompanyades de gest indicatiu.
  • No identifica les parts del cos.
  • No reconeix el seu nom.
  • No fa frases de dues paraules.

A 3 anys:

  • No s’entenen les paraules que diu.
  • No repeteix frases.
  • No contesta preguntes senzilles.

Als 4 anys:

  • No sap explicar què li passa.
  • No és capaç de mantenir un conversa senzilla.

A 5 anys:

  • No conversa amb altres nins.
  • No mostra un llenguatge eficaç per fer-se entendre i només l’entén la seva família.

Informació extreta de: ‘FIAPAS. (2007). Dossier divulgativo para familias con hijos/as con discapacidad auditiva. Información Básica’. Madrid, Confederación Española de Familias de Personas Sordas.

stats