La veritat de la immersió
Cada any visito un munt d'escoles i instituts per parlar-los de llibres i de literatura. Darrerament he fet força trobades virtuals, que també funcionen. En general, en surto content. En alguna escola vius el somni d'un país culte, civilitzat, de nois i noies que llegeixen i saben parlar. Però de vegades en surto francament empipat. Avui, quatre cursos de tercer en què gairebé ningú s'expressava en català d'una manera acceptable. Alumnes que no tenien la competència lingüística necessària per llegir una novel·la, i encara menys per seguir una classe de socials o de naturals. En aquest centre, o bé prescindeixen de la immersió lingüística i fan les classes en castellà, o bé és només la llengua dels professors. No cal saber-la per respondre de paraula ni per escriure cap examen ni cap treball. Els alumnes l'entenen, però no el parlen.
Com a professor, no podia tenir la visió general que et dona visitar tota mena de centres docents d'arreu del país. He vist grups fantàstics tant en escoles públiques com privades. Però només a la pública he vist cursos sencers d'alumnes que amb prou feines s'expressen en un idioma que només un optimisme imprudent ens faria dir que és català. Ho dic amb dolor, i amb ràbia, com a defensor incondicional de l'educació pública. No soc l'únic que s'hi ha trobat, ni tampoc és el primer cop. Tenim un problema. I el pitjor és que l'amaguem.
A la pública hi ha magnífiques històries d'èxit: fills de famílies en situacions molt precàries que dominen català i castellà, i saben prou anglès. Però si l'èxit és possible fins i tot en els entorns més difícils, i ho he pogut comprovar força vegades, per què caram de sobte hi ha centres que no se'n surten?
Segur que els inspectors d'ensenyament saben què passa. Però no ens ho expliquen. Fins a quin punt es respecta la immersió? Quantes classes es fan, realment, en català? Si no hi dediquem més recursos, i si no encarem aquest problema amb més decisió política, la fractura entre pública i privada es farà més gran. No és propi de l'esperit republicà, que pregonen tants polítics, confiar a les privades aquesta educació cívica, avançada i feliç que hauríem de voler per a tots. L'èxit de la immersió lingüística als centres públics és l'única manera d'aconseguir una societat cohesionada. Avui, m'he sentit tan estranger com quan vas en una botiga i et parlen en anglès i, quan veuen que ets d'aquí, passen al castellà.
