FAMÍLIES... PARLEM-NE

El valor de les institucions

Saber ser, saber estar, saber les regles del joc d’una comunitat, implica saber el lloc que correspon a cada persona, segons l’edat i el rol que hi té. A la vegada, la societat té un funcionament organitzat, unes institucions amb uns representants i és fonamental la comprensió d’aquest funcionament perquè la canalla entengui el context on viu.Venim d’una societat amb potser massa formalismes, fet que va provocar la desmitificació i banalització del tractament en les relacions: no cal parlar de vostè per respectar; o el significat de les institucions: l’escolar, la municipal, les universitats; o el lloc de les persones que les representen: alcaldia, professorat, personal de gestió i un llarg etcètera.

Possiblement no hem fet una tasca educativa prou seriosa i hem donat alguns exemples que no han generat la resposta que calia, i ara ens trobem amb un problema: la manca de respecte, de valoració i de consideració cap als adults representants d’aquestes institucions. I això afecta les actituds de la canalla en relació no sols a les persones sinó també respecte a les institucions: ser mestre, ser pare o mare, ser polític, estar a l’ajuntament, a la universitat, al Parlament, no és gaire important. Sembla que està a l’abast de tothom i que el seu coneixement i les accions que poden fer no tenen gaire importància. Com es veuen? Com es valoren? Com els valorem? Com els han de tractar? A vegades, la presència d’uniformes o l’ús de símbols pot afavorir la comprensió del que suposa un lloc determinat, però s’han criticat i desvaloritzat tant aquestes funcions que la canalla no hi dona gaire importància i el jovent molta menys.

Amb tot, no ens adonem que els referents i els models són importants i que, si no els construïm, deixem la canalla orfes de símbols i referents que són imprescindibles perquè puguin construir els seus propis referents generacionals en contrast o continuïtat amb els de la comunitat. ¿Com es poden implicar si no hi ha una estructura social en la qual implicar-se? Tenir aquests referents, de fet, és una necessitat de l’adolescent per créixer, i per això acaben trobant els seus mites en esportistes, en el valor dels diners o en personatges que els poden seduir encara que sense generar una connexió amb la comunitat. Així serà més difícil que valorin les institucions i les persones que aporten valor a la comunitat, encara que de forma més anònima o discreta.