Mots que ens traeixen
Com és evident, no són els mots els que ens traeixen, sinó l’ús que en fem. En alguna ocasió ja hem parlat de la perversió que s’ha fet del terme empoderar, un terme molt relacionat amb l’educació popular de què parlava Paulo Freire pensant en aquells que necessitaven accedir a recursos culturals i materials per fer front al poder dels explotadors. El neoliberalisme no ha fet altra cosa que girar el mitjó: com que el terme sona bé, en comptes de fer-ne un ús més lligat a la revolta social l’utilitza per enaltir les capacitats individuals. Ara la gent s’ha d’empoderar no per qüestionar el sistema, sinó per ser més emprenedors i poder pujar en l’escalafó social.
També ens posa en peu d’alerta un altre terme: gestionar. Ara gestionem els centres pensant en els mateixos termes que la gestió de les empreses. De l’emprenedor al bon gestor hi ha una passarel·la molt clara i fàcil de transitar, la prova és que ja hi ha qui parla, quan parla dels centres educatius, de clients i de resultats. És per això que proposem posar èmfasi en dos altres termes: solidaritat i gest. No volem empoderar els alumnes, volem fer-los més solidaris amb els que són vulnerables. No volem mirar el centre educatiu com gestors d’un programa prèviament establert, volem donar valor als gestos professionals que els docents fan en un context que sempre és concret i dinàmic.
El terme gest remet a un moviment que expressa alguna intenció, a un moviment callat que transmet sentiments i pensaments. Els gestos sovint ajuden més que les paraules a crear un bon clima d’aula. I no hi ha cap mena de dubte que els gestos professionals no es poden planificar; podem pensar què volem ensenyar i com, però quan ens trobem davant dels alumnes tot pren maneres i formes que era impossible d’anticipar. El gest més rellevant, el que caldria analitzar més a fons, és el que fan els docents davant l’imprevist. Davant d’això no podem parlar de gestió, perquè qui gestiona, com aclareix el diccionari, dirigeix els afers cap allà on li interessa; en canvi, en el gest tot el que hi ha és voluntat de crear situacions en què els sabers siguin compartits.
Els mots no ens traeixen. Ens traeix l’ús pervers que se’n fa des d’instàncies de poder que volen que perdem l’orientació fonamental que hauria de tenir tot acte educatiu.
