Mares i pares, filles i fills, mestres i alumnes, parelles, polítics, totes les persones en general, ens entendrem més bé, tindrem menys conflictes i resoldrem més fàcilment els que tinguem si ens autoapliquem la tècnica del semàfor cada cop que determinades emocions ens dominin.
Aquesta tècnica consisteix a autoimposar-nos la llum vermella i aturar-nos quan estem sobrepassats per alguna emoció. Les emocions són estímuls que impulsen a l’acció, i aturar-nos quan estem emocionalment agitats no és fàcil. Però cal fer-ho per evitar que l’emoció es desfermi, ens arrossegui i ens porti a dir o a fer coses que ens compliquin la vida o que després potser lamentarem.
Si aquest primer pas no és fàcil, el segon, el que té a veure amb la llum groga o ambre, ho sol ser menys, ja que comporta ser capaços de contenir i sostenir durant un temps el malestar i fer alguna cosa per calmar-lo. Com que mantenir-lo a dins resulta ingrat, normalment el que fem és llençar-lo fora, abocar-lo sobre altres en forma de mal humor, queixa, retret, acusació, exigència, ofensa, atac... Però això gairebé sempre incrementa el conflicte. D’aquí ve que primer calgui aturar-se i seguidament buscar maneres de calmar-nos. Només quan hàgim recobrat la calma estarem en condicions d’actuar. Amb tot, abans de concedir-nos llum verda encara haurem de pensar bé què dir o què fer i tenir cura de fer-ho amb empatia i assertivitat.
Aquesta tècnica és aplicable a adolescents, famílies i mestres. Amb criatures més petites es fa servir la de la tortuga que es posa dins la closca, que és bastant similar. Requereix un entrenament persistent si volem convertir-la en hàbit i que resulti efectiva. I té el hàndicap que socialment falten models que representin bons referents a seguir. Però és una competència socioemocional bàsica. Moltes relacions esdevenen tòxiques, es malmeten o es trenquen per incontinència emocional. Ser conscients de la tensió emocional, aturar-nos i aplicar estratègies per rebaixar-la impedeix que actuem segrestats per l’emoció primària i ens encamina cap a les emocions lúcides, lúcidament i sàviament expressades. A força de practicar, a vegades n’hi ha prou amb aturar-nos i respirar en silenci per aconseguir modular i transformar emocions que ens sobrepassen.
