Ssst, primer que s’expressin

Hi ha adolescents que es queixen que a vegades no els deixem acabar de parlar, que quan ens imaginem per on van o ens diuen coses que ens incomoden o que no compartim, perdem ràpid la paciència i saltem abans d’hora. És un patró de comunicació comú a molts pares, mares i profes. I no només amb adolescents, en qualsevol conversa en general. ¿Quants de nosaltres sabem escoltar de debò, amb paciència i atenció plena no només fills i filles, sinó també la parella, les amistats i altres persones properes, fins que acaben de dir el que ens volen dir, sense interrompre, avançar-nos, posar-hi cullerada o canviar de tema?

Ens costa força també amb criatures petites. Fins i tot amb nadons. Sí, sí, amb nadons. Els nadons balbotegen. Ho fan a partir del mig any, aproximadament. Els balbotejos són sons i onomatopeies que combinen vocals i consonants a l’atzar i que pronuncien de manera espontània, sense cap significat concret i sembla que també sense cap intenció comunicativa determinada. Són exercicis o jocs sonors previs a la parla que els preparen per a la seva aparició. Normalment, quan emeten un d’aquests sons, els adults del voltant reaccionem instintivament reproduint-lo. És bo que ho fem, tant perquè s’adonin que els prestem atenció com per reforçar aquestes primeres síl·labes. Però convé no fer-ho immediatament perquè aleshores el que passa és que tallem la seva expressió natural. Interrompem tirallongues més llargues o altres sons que la criatura pot produir si tenim la capacitat d’observar, escoltar i esperar silenciosament. No cal respondre amb la paraula i la imitació instantània, podem respondre –i és millor fer-ho– amb la mirada, la presència i l’escolta atenta i pacient. Quan la criatura doni per finalitzada la síl·laba o la sèrie, llavors sí que ja podem respondre-li amb la parla.

Anem amb compte, doncs, de no tallar l’expressió de les criatures amb la nostra. Si per sistema ens anticipem i responem massa aviat, veurem com la criatura calla. D’aquesta manera aturem i constrenyem la seva expressió, la seva creativitat i el seu desenvolupament. Sovint comencem fent-ho amb la parla i acabem fent-ho en qualsevol manifestació lliure i espontània del seu ser i la seva essència. Primer escoltem i deixem que s’expressin i després ja respondrem.