L’EXPLORADOR REPRIMIT

L’ofici de professor

Són dies de començar a preparar-se per a les oposicions de mestres i professors, amb temaris i fórmules selectives de fa dècades, en plena dinàmica de reflexió col·lectiva sobre com hauria de ser l’escola del futur i, especialment, com es poden resoldre les tensions i discrepàncies educatives de la secundària. A més, entre els suggeriments ministerials per a l’hipotètic pacte educatiu, ha tornat a aparèixer la idea del MIR per al professorat. Una vella proposta que ja està fora de joc i no resol res. Ja és passat. Vivim un moment escolar en què el punt de partida ha de ser redefinir l’ofici d’educar (l’ofici d’educar ensenyant). El model MIR especialitza en una branca sanitària una persona que ja té la professió general, prèvia i no exercida, de metge. La proposta per a l’educació secundària ho intenta fer a la inversa: a un físic, químic o escriptor el volem especialitzar en educació. La proposta continua mantenint la idea que l’especialització (educar, ensenyar) és secundària al cos important (dominar els continguts). Perdura la idea que el que realment importa és tenir un professional que suposadament domina la matèria, i que és secundari que aprengui a ensenyar-la. Hem de tenir literats especialitzats en educació i no educadors experts a entusiasmar amb la literatura.

Encara predomina el pensament dels que no volen acceptar que l’escola secundària està enmig d’una profunda crisi i confien tornar al passat. N’hi hauria prou, però, considerant com és avui l’accés a la informació per oblidar-se de les assignatures. En tindríem prou pensant com reconstruïm les referències culturals en plena barreja de diversitats per aparcar manuals que no penetren els cervells adolescents. Observant com són els nois i noies del trap-rap podríem pensar què fer amb aquesta tercera part d’alumnat que surt de les aules sense cap ganes d’aprendre. Estem atrapats en la necessitat de donar sentit als coneixements, amb alumnes que han de ser cercadors, experimentadors, i professors que han de fer de mediadors entre la vida i el coneixement. Els paràmetres del debat ja són uns altres. Ara toca definir com és l’ofici d’educar adolescents. Ja no val la classista divisió entre mestres i professors. Es tracta de seleccionar i formar bons professionals de l’educació i l’aprenentatge que s’especialitzen després en àrees de coneixement i cicles educatius.