L’EXPLORADOR REPRIMIT

Presó enamorada

Torno a la sexualitat. El quatre de desembre un jove era condemnat a quatre anys de presó (va anar de poc que no fos condemnat a una pena de divuit) per haver estat enamorat i haver tingut relacions sexuals quan tenia 24 anys amb una noia que en tenia 15. Tots dos eren companys de coral i van estar junts i feliços uns quants mesos. No comptaven que pel mig hi podia haver una mare intolerant amb els amors no previstos i un Codi Penal adult que considera un abús no consentit qualsevol relació sexual amb una persona que encara no tingui setze anys si l’altre és major d’edat.

Fa cinc anys, quan es va modificar l’edat per al consentiment en el Codi Penal, ja vaig escriure en aquesta mateixa columna: “És lloable la pretensió de protegir els adolescents de les intromissions destructores de les persones adultes, però esbrinem com ho podem fer adequadament, no fos cas que volent ajudar creem un nou problema. Ni el criteri d’edat ni el càstig penal ajuden gaire a educar. Modificar només l’edat generarà altres problemes. Per exemple: una noia de 4t d’ESO (15 anys) enamorada com moltes de les seves companyes dels nois grans del seu institut no podrà tenir relacions sexuals amb un company de segon de batxillerat que ja hagi fet els 18. El noi, a més, cometria un delicte”. I ja tenim el problema real, amb dues joves víctimes dels nostres tancaments mentals. Els del dret penal i els de mares i pares de filles obligades a denunciar a qui estimen.

El dia de la sentència vaig compartir debat radiofònic sobre el tema amb tres adolescents “menors” i deien, per exemple, que “el problema és quan els pares es plantegen si l’hi prohibeixen o no en lloc de preguntar-se si l’han d’ajudar o no”. També: “L’edat imposa i si estigués amb un noi de 25 anys em passaria pel cap si està jugant amb mi, però si tens la maduresa i la seguretat, amb confiança i respecte, endavant...” El president del tribunal, obligat a condemnar, va preguntar a la noia si, en cas que la mare no s’hi hagués ficat pel mig, continuarien junts. Ella va respondre, convençuda, que sí. El fiscal ni tan sols va pensar que per damunt del dret adult existeixen els drets dels infants. La seva obligació hauria d’haver estat garantir que un subjecte actiu de drets de 15 anys podia decidir, almenys, sobre la part de la seva vida que es diu amor.