HORMONES, GUIX, ETC.

Els orgasmes, a classe

Parlar de literatura és parlar de la vida. Entre les lectures obligatòries de batxillerat, els nostres alumnes hi tenen dues novel·les protagonitzades per dues dones insatisfetes, la Mila de 'Solitud', de l’extraordinària Caterina Albert, que va optar per escriure amb el pseudònim masculí de Víctor Català, i la Colometa de 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda. Per comprendre aquestes novel·les cal capbussar-se, també, en la situació de les dones, en una submissió que s’allarga ben bé fins a mitjan segle XX i que encara ara no hem resolt del tot. En totes dues novel·les -que cal situar entre les millors que ha donat la literatura catalana- les protagonistes cauen en la depressió, incapaces d’alliberar-se de l’ofec en què viuen i de la dependència d’uns marits que ja no estimen i que són incapaços de satisfer-les sexualment.

Doncs bé: una noia aixeca la mà, demana la paraula i em diu que les coses no han canviat gaire. M’assegura que té un munt d’amigues que li han confessat no haver tingut mai un orgasme en les seves relacions sexuals. “No vull dir que sigui el mateix que els passa a la Mila i a la Colometa, perquè els seus marits són impotents -em diu-, però és un símptoma que les coses encara han de canviar: els nois no saben com funcionem les noies”. I una altra noia s’hi apunta i encara em sorprèn més: “Potser els nois no són impotents, però com que aprenen a fer sexe amb pel·lis porno, no en tenen ni idea. Es pensen que el sexe ha de ser com a les pel·lícules. I la cosa no va així”. Jo no m’hi fico gaire. No em correspon fer de sexòleg. Però sí que els pregunto si no els han fet cap conferència sobre el tema. S’hi apunta algun noi, que sembla justificar-se quan diu que no: “Sempre parlen de prevenció de les malalties sexuals i dels embarassos i tal...”. Una altra noia afegeix: “Potser els expliquen on tenim el clítoris, però no n’hi ha prou”. En defensa de l’educació que mirem de donar als instituts, els dic que hi ha moltes coses de la vida que es transmeten de pares a fills, i entre companys. No cal que els professors ho expliquem tot. Protesten: “El problema no sou els profes. Són les webs porno. Hauríeu d’explicar que la cosa no va així”. I penso que és cert. Tenim els nostres adolescents massa penjats de les fantasies que veuen a les pantalles. A veure si aquestes noies són capaces d’arrossegar-los a la realitat.