Ser educat és fàcil
Si es vol, ser educat és tan fàcil com ser maleducat. És evident que un docent defensa l’educació per damunt de tot. L’educació et millora la vida, t’evita problemes i fa que despertis simpatia entre la gent. Probablement, l’adolescència és una època en què els límits es traspassen, i ser maleducat és, fins i tot, ben vist. De cop no volen ser tractats com nens. A les criatures sempre se’ls demana que diguin bon dia, bona tarda i bona nit, que facin petons quan es lleven i se’n van a dormir. Després arriben els morros i els crits.
L’entorn social no hi ajuda gens. La frase “Ahora voy a ser una chica mala” és demolidora i atractiva per a la majoria. La innocència s’ha acabat i ser dolentot et fa interessant als ulls dels altres. Tots hem vist alumnes que desperten admiració per la seva fatxenderia o perquè planten cara a tots els professors. Costa uns quants cursos que els companys s’adonin que tanta mala llet no porta enlloc. Tard o d’hora arribaran a l’altre costat, seran clients i consumidors.
A tothom li agrada que el tractin bé, que siguin amables i educats quan necessites ajuda. Tots hem patit treballadors que ens atenen en un mal dia, i l’experiència és molt desagradable. Tinc alumnes que fàcilment es fiquen en problemes, en bona part per les seves maneres de fer, de parlar, de mirar els altres. També hi ha famílies que entren a l’institut amenaçant i insultant, fins i tot amb la voluntat de girar la cara al director. Un company m’explicava que fa poc va anar de viatge a Londres amb alumnes de batxillerat i que els va exigir que cada matí li diguessin bon dia. Alguns, després d’una setmana de fer-los de pare i mare, se’n van anar cap a casa sense dir-li adeu ni donar-li les gràcies per haver compartit tantes hores junts. M’ho explicava amb una evident decepció. No costava gens.
Potser no cal que saludem a tothom pel carrer aixecant el barret, però aquesta fredor segur que no genera una societat ni més amable ni més empàtica. Ara bé, transmetre que vas de pinxo perdonavides sempre serà més atractiu, com molts dels seus referents famosos. Crec que tenim alumnes que entren als instituts i en surten preparats per a una existència dura i eixuta, plena de gent que intentarà amargar-los la vida perquè el seu pas pel món sigui un autèntic infern. Com sempre, els docents ens sentim venuts i sols.
