NO SEMPRE TINC COSES A DIR

Si ets padrí, estàs disposat a fer la mona!

Si ets padrí, Dilluns de Pasqua vas comprar la mona al teu fillol o la vas fer. Jo compro els elements i els munto. El fillol petit ha tingut una mona amb ous, pollets, plomes… i Lego de Harry Potter i The Avengers! El fillol gran, una mona amb un megaou que incloïa sobrets amb frases xules… i alguns calerons: al cap i a la fi, en l’origen de padrí hi ha el llatí sponsor, així que si ets padrí, patrocines. De fet, si ets padrí estàs disposat a fer la mona de Pasqua i a fer la mona, el mico i el que calgui, perquè ser padrí és molt especial.

És un regal molt especial si ja ets de la família, però trobo que és encara més significatiu quan no hi ha parentiu. Fa molta il·lusió que els pares d’un nadó et diguin: “Volem que siguis el seu padrí”. Oi que sí? Ser padrins us converteix en part de la família, perquè sou família escollida. Si sou creients, com a padrins us comprometeu a facilitar la participació del fillol o la fillola en la comunitat cristiana, i això és molt bonic. En anglès, el padrí del nuvi és el best man, però el padrí de l’infant és el godfather, el pare de part de Déu : no és poca cosa!

Però tant si sou creients com si no, com a padrins us comprometeu a oferir als pares suport i ajuda, i als fillols acompanyament en molts moments de la vida. Els padrins probablement no seran tan cangurs com els cosins, els tiets o les tietes, ni tan fonamentals com avis i àvies, però poden ser importants figures de referència. Sobretot si són padrins que han pogut estar atents al desenvolupament de la interioritat dels fillols i filloles. I la interioritat la formen els afectes (què els agrada?), els ideals (a què aspiren?) i les vocacions (què volen ser?). Per això busquem o fem mones de Pasqua on hi hagi figures de personatges que els agradin, i estem al cas dels seus progressos acadèmics, artístics, esportius… i ens interessem pel que volen estudiar i a què es volen dedicar, perquè són els nostres fillols i filloles, són també una mica nostres, i els estimem. Ai, padrins i padrines, que m’emociono!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: si per educar un infant cal tota una tribu, els padrins són encara més tribu que tots els altres (així que, Miquel i Martí, ja ho sabeu: a la vostra tribu sempre podreu comptar amb el padrí Juanjo i la padrina Núria!).