La religió sense la religió
En Benet em diu que, de vegades, a les classes de literatura ha de fer de capellà, perquè moltes obres literàries tenen una clara intenció religiosa i són molts els alumnes que desconeixen com funcionen les creences cristianes. És impossible entendre qualsevol text dels nostres escriptors medievals, com ara Ramon Llull, Eiximenis o Turmeda, i menys encara de sant Vicent Ferrer, sense un cert coneixement de la religió. I les creences continuen presents en bona part de la literatura del segle XIX, des de Joan Maragall fins a Miquel Costa i Llobera, i del segle XX, des de Guerau de Liost fins a Salvador Espriu.
Posem algun exemple. Als alumnes els costa entendre per què Ramon Llull, en una de les metàfores morals del Llibre d’Amic e Amat, fa del dolor i les penes una cosa positiva: “Consirós anava l’amic pels camins de son amat, i ensopegà, i va caure entre espines, les quals li foren semblants que fossin flors, i que son llit fos d’amors”. També els costa entendre que Jacint Verdaguer, castigat pel seu bisbe a no dir missa, escrigui un poema com Sum Vermis, on demana de Déu que li enviï tots els càstigs possibles: “Veniu a mi, congoixes de martiri / veniu, oh creus, mon or i ma fortuna / ornau mon front, engalanau mos braços...” Quina gràcia hi troben, en les desgràcies? Per què insisteixen en els càstigs? Són masoquistes? En tots dos casos, diu en Benet, has d’explicar als alumnes en què consisteix la idea de redempció cristiana, tan vinculada al sofriment, i fer-los entendre alguna de les idees bàsiques d’una religió que té, com a símbol, un instrument de patiment com és la creu.
Però això no vol dir que hàgim de fer de capellans, com diu irònicament en Benet. Com que és possible una aproximació descreguda al coneixement de les religions, és possible també una aproximació absolutament laica a la literatura d’inspiració religiosa. Perquè les religions, com apuntava Freud, són il·lusions que expressen tan bé com els somnis els desitjos i els temors dels humans. Una aproximació laica pot ser fins i tot més enriquidora que la que es pugui fer des de la devoció. S’equivoquen els qui pensen que sense la religió aviat no entendrem La pietat de Miquel Àngel o les pintures de Taüll. Al contrari, potser les entendrem encara millor.
