16/03/2021

Segon article: el coit o la pau?

2 min

Potser recordareu que fa uns dies vam anunciar que preparàvem una trilogia d’articles per a una revista d’impacte. El primer anava de l’actitud dels homes al mercat. Vam descobrir que n’hi ha de tres tipus: l’autònom, el dirigit i l’aparcat. En aquest primer article avançàvem que el segon tractaria del mateix, però que en aquest cas ens centraríem en com actuen les dones. Hem fracassat. Ens ha estat impossible classificar amb algun criteri el capteniment de les dones al mercat, ja que totes actuen de manera autònoma. Ningú els ha preparat la llista, ni esperen aparcades que algú els faci la feina. Però no ens hem donat per vençuts; així que hem analitzat les seves reaccions en un altre àmbit. Per fer-ho, ens ha vingut com anell al dit una obra d’Aristòfanes que porta el nom d’una dona, Lisístrata.

Com sabeu, aquesta atenenca va proposar a totes les dones de Grècia abstenir-se de fer el coit amb els seus respectius marits si abans ells no acordaven la pau. “Ho fareu o no ho fareu?”, els demana. I aquí ens trobem tres maneres de procedir clares. Algunes (d’entrada la majoria) afirmen que prefereixen caminar pel foc abans de renunciar a les relacions conjugals: per a elles, “la guerra que continuï”, perquè com això (el coit) “no hi ha res...” D’altres accepten i mostren amb aquesta decisió que la seva voluntat d’assolir la pau està per sobre de la necessitat de dormir acompanyades. I finalment hi ha Lisístrata, la capdavantera, que demostra que la victòria arriba quan s’actua de manera coherent i coordinada. 

Després d’aquests dos articles, impactarem amb un altre, que ja vam anunciar i que té relació amb com ensenyem i com aprenem. Us preguntareu: ¿quin tipus de connexió es pot establir entre els mercats i fer o no fer el coit amb els espais educatius? La resposta és clara: sempre actuem per aconseguir un propòsit. Avui, demà, demà passat i... necessitem menjar, i per aquest motiu anem al mercat; pel que fa a Aristòfanes, podem afirmar que va escriure Lisístrata per cridar l’atenció sobre la ruïna que amenaçava Atenes. Fem per donar resposta. I aquí arriba la segona qüestió: ¿podem pensar que tothom se situa igual davant de la necessitat de donar una resposta, de fer front a una situació concreta? Com deveu haver vist, els nostres estudis demostren que no. 

stats