EN FAMÍLIA

Aliments naturals

Molts de vosaltres, lectors, deveu haver anat alguna vegada al bosc a buscar bolets, pinyons o mores. Fins i tot cireres d’arboç. Però ningú ha recollit mai al bosc o al camp (fora dels horts i cultius) una poma, un enciam, un cogombre o una patata. I és que la major part dels vegetals que consumim són completament artificials, producte de segles i mil·lennis de cultiu, hibridació i selecció (la versió lenta i aleatòria de l’actual enginyeria genètica). El blat és un hexaploide, amb el triple de cromosomes que el seu avantpassat natural. Les antigues pastanagues eren primes i llenyoses, de color blanc o porpra, i es cultivaven per les seves fulles. Les maduixes es van inventar a França al segle XVIII, hibridant una varietat salvatge de Xile amb una altra de nord-americana. Les olives, les peres, els pebrots i els alvocats no s’assemblen gaire als seus escarransits parents naturals. I el mateix es pot dir de molts animals que mengem: gallines, vaques o porcs.

El que mengem és, majoritàriament, artificial, ho és des del neolític. Però molts creuen que el secret de la salut està en una mítica alimentació natural. Aquesta creença pot ser útil si fem servir natural com a sinònim de no ultraprocessat. Si mengem fruita en lloc de beure suc de fruita; pa, preferentment integral, abans que galetes; fruita seca i no bosses d’aperitius salats, carn millor que embotits...

Però a molts, aquesta fe en el menjar natural no els ajuda, sinó que els distreu dels veritables problemes. Són els que creuen que el sucre és bo si és de cultiu ecològic (o que la mel, la melassa o el sucre integral són diferents i millors que el sucre blanc); els que pensen que la sal és bona si és “marina” o de “l’Himàlaia”, o que qualsevol producte industrial “sense colorants ni conservants” és automàticament bo per a la salut; els que afirmen que “el vi del poble” no emborratxa perquè no porta “productes químics” (sí, esclar, l’alcohol no emborratxa; abans del segle XX el vi era natural i no s’emborratxava ningú); els que imaginen que els productes ecològics que han viatjat milers de quilòmetres en camió contaminen menys que els produïts a prop de casa; els que compren píndoles, suplements, extractes, barretes o xarops en botigues de dietètica natural en lloc de pomes, coliflors o macarrons.