HORMONES, GUIX, ETC.

Te’n recordes de l’estiu del 2019?

Els estius són fàbriques de records. I són un tema típic de l’estiu, com abans ho eren els ovnis. Els diaris, però també les xarxes socials, van plens d’articles que evoquen els estius d’abans, i la gent parla del sidral, del llum de carbur als pobles de muntanya i de l’època gairebé oblidada en què als pobles de la costa no hi havia tantes cases, tants cotxes aparcats, tants restaurants dolents, tantes tovalloles juntes. No és ben bé nostàlgia, perquè la nostàlgia és el desig impossible de les coses perdudes o, si ho traduïm del grec, el dolor del retorn. Per a mi, l’evocació dels estius d’abans és més aviat un retorn feliç. No m’amargo recordant les sessions de ball que organitzàvem, amb la colla d’estiu, en una cabana feta al bosc, amb un tocadiscos de piles de color de rosa i una disquetera amb fundes de plàstic per als vinils de 45. M’agrada recordar quan tornàvem del riu amb el 600 descapotable del pare carregat de criatures que anàvem recollint pel camí, en una època sense cinturons de seguretat ni límits en el nombre de passatgers. M’agrada recordar el tacte de les ampolles de Trinaranjus, que imitaven tres taronges unides d’on sortia el coll llargarut: una delícia d’ampolla. I m’entusiasma que encara hi hagi coses tan eternament estiuenques com el Frigopie o les sandàlies de goma de colors que imiten les de pell.

Per quina mena de coses sentiran aquesta mena de nostàlgia feliç els protagonistes del Criatures, els nens i adolescents d’ara? ¿Google, Instagram i YouTube els despertaran la mateixa mena de nostàlgia que a mi l’ampolla de Trinaranjus o el Comodore 64, que feia servir cassets com a memòria? M’agradaria sentir nostàlgia pel Google, amb el seu logo horrible. Als setze anys, ¿ja has tastat aquesta emoció? Ho consulto amb adolescents que tinc a l’abast i em diuen que no hi ha res d’abans que els sembli millor. Creuen que tot millora. ¿Com poden sentir nostàlgia de quan els mòbils eren una pedra?

Però el cert és que les coses canvien molt i molt de pressa. Esperem que, quan mirin enrere, ho trobin tot més ingenu i rudimentari. O gairebé tot, perquè avança la tecnologia i recula la natura: els gustos i les olors de l’estiu han anat a pitjor. El mar feia més olor de mar, les sis de la tarda feien olor de pa amb xocolata, i mai més no he tastat un raïm tan bo com el que pispàvem a les vinyes de Roses.