LA PITJOR MARE DEL MÓN

Majoria de majories

Avui és un dia important: el menor d’edat a càrrec número 2 passa a ser el major d’edat a càrrec número 2. De MEC a MEC. I impressiona. A mi, m’impressiona. De fet, m’he impressionat a mi mateixa. Porto tot el dia mirant-me al mirall per integrar la imatge d’una progenitora amb majoria de majories d’edat a càrrec. Em sembla que faig la mateixa cara que ahir, però dubto. Potser m’ha sortit un altre cabell blanc que caldrà pintar. ¿O potser un de menys que ha recuperat el seu color original, i que també caldrà pintar perquè el color original no coincideix amb el vermell que llueixo darrerament? Sé, però, que alguna cosa ha canviat. Ara ja puc dir-li allò de: “Tu mateix, ets major d’edat”, tot i que se m’escapi el riure per sota el nas. Algun dia aprendré a ser una progenitora seriosa, però avui no en tinc ganes. Estic massa contenta.

Com deia la cançó de Manel, ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. A mi com a mínim. I a ell també. Aquell nadó d’aparença rodanxona i realitat física compacta ha passat a ser un noi fibrat i guapo, tant per dins com per fora, de cor brillant. I, entremig d’aquell dia fred d’hivern de l’any 2001 i avui, podem comptar milions de vivències compartides. Boges, hilarants, físicament esgotadores, dures, tristes, il·luminadores, carregades d’aprenentatges. Precioses i úniques. En definitiva, regals de la vida.

Perquè els menors i majors d’edat a càrrec creixen, i jo amb ells. Gràcies al MEC número 2 he canviat, i aquesta dona m’agrada molt més que la dona de vint-i-nou anys sense fills. En molts moments hem patit junts, tot i que pensàvem que ho fèiem per separat, per exemple, pels refotuts estudis. Caguntot. Però al cap i a la fi ho hem fet agafats de la mà, tot i que de vegades les mans s’han atonyinat una mica.

Al seu costat he après ha canviar la mirada. No parlo d’afegir filtres d’Instagram cursis o hipsters a la realitat. Parlo de mirar amb esperança. I que ell s’adoni d’aquest canvi de mirada. A partir de llavors tot va ser més fàcil. Que no vol dir que fos fàcil. Ara, i ja per sempre, tinc una gran esperança en el present i en el futur del MEC número 2. Ja li he dit que soc autònoma i que m’haurà de mantenir de velleta. I estic tranquil·la perquè sé que ho podrà fer. I al marge del plat a taula, em continuarà regalant els seus petons de concurs. Que són els millors del món.