Publicitat d’'aliments'

El Journal of the American Medical Association publica un article de revisió (PMID 35499839) sobre l’associació entre la publicitat d'aliments i begudes no alcohòliques i les conductes alimentàries dels nens i adolescents. Els investigadors van combinar els resultats de 80 estudis científics, amb un total de 19.372 participants, publicats entre 2009 i 2020. La conclusió: la publicitat augmenta el consum dels productes publicitats.

Una conclusió en certa manera tranquil·litzadora. Estàvem patint per aquests pobres empresaris que gastaven desenes de milions en publicitat; quina decepció més gran si al final hagués resultat que no augmentava el consum. 

El que no tranquil·litza tant és adonar-se que els autors fan un ús molt generós de les paraules aliment i beguda. Si s’admet com a beguda qualsevol cosa que algú pot beure sense emmalaltir de forma immediata, el rentavaixelles o el xarop per a la tos serien begudes. Però si ens limitem a aquells productes que són recomanables per satisfer les necessitats d’hidratació de forma segura i saludable, només existeix una beguda: l’aigua. L’aigua amb un 10% de sucre (refresc) no és una beguda. El suc de fruita (encara que sigui suc acabat de fer a casa) tampoc és saludable; els sucres intrínsecs de la fruita s’han convertit en sucres lliures (la fruita no s’ha de beure, s’ha de menjar). La llet no seria pròpiament una beguda, sinó un aliment. I l’expressió begudes alcohòliques és intrínsecament contradictòria.

De la mateixa manera, la gran majoria de les coses que s’anuncien per la tele i que poden ser ingerides per un ésser humà no mereixen el nom d’aliments. Les patatetes fregides de bossa no són aliments, i els seus cosins pobres, els gusanitos, encara menys. Allò de “no només de pa viu l’home” no vol dir que s’hagi de substituir el pa per galetes i pastissos, ni sucar-lo amb patés o amb una crema “al cacau amb avellanes” que conté un 56% de sucre. 

Ocasionalment anuncien a la tele plàtans, i més rarament encara, pomes. Mai a la vida he vist un anunci de pastanagues, peres o llenties. Es venen tones d’aliments sans sense necessitat de fer anuncis, i això prova que el nostre instint natural és menjar sa, si ens deixen. Només cal prohibir la publicitat d'aliments (i la publicitat dirigida als nens, en general).