EN FAMÍLIA

Joguines i més joguines

Ja ha començat. La televisió mostra, un rere l’altre, anuncis i més anuncis de joguines. Joguines preferentment complexes, electrificades, informatitzades... perquè només si la joguina és cara val la pena pagar un anunci a la tele. En un país on la natalitat disminueix, l’única manera de fer créixer les vendes és aconseguir que cada nen individual tingui més joguines. Benvinguda sigui, doncs, la profunda religiositat de la nostra societat, que ens fa començar a celebrar (amb publicitat ubiqua, il·luminacions públiques, compres compulsives, begudes alcohòliques, dolços tradicionals i excessos alimentaris) el naixement de Jesucrist amb dos mesos d’anticipació. Benvingut el tarannà obert i progressiu de la nostra cultura, que ens permet adoptar Santa Claus i recuperar el tió sense renunciar als Reis. Benvingut el nostre respecte als lligams familiars, que permet a Santa Claus i als Reis fer parada no sols a casa de cada nen, sinó també a casa dels seus avis i tiets.

La publicitat televisiva destinada a un públic infantil és particularment immoral. Els menors d’onze anys són especialment manipulables, perquè no són capaços de comprendre plenament que la intenció dels anuncis és augmentar les vendes i guanyar diners. Després dels onze anys... bé, són com a mínim tan manipulables com els adults (¿penseu que es gastarien tants diners en publicitat si no tingués efecte?). A Noruega o al Quebec la publicitat destinada als nens està prohibida; a Europa hi ha veus que intenten, almenys, limitar-la. Els nostres polítics ni tan sols parlen del tema. Em temo, de fet, que si algun dia s’arriba a plantejar en aquest país la prohibició de la publicitat destinada als nens, es donaria molta més importància a la possible disminució de vendes i pèrdua de llocs de treball a les indústries de la joguina, dels caramels o dels aperitius salats.

Vindran les festes, i els nens rebran les seves joguines, amb les quals no podran jugar gaire, unes perquè només semblaven divertides amb els efectes especials de l’anunci, d’altres perquè, de tan cares, són intocables (“Ves amb compte”, “No ho trenquis”, “Mira què has fet”). Amb una mica de sort, algun dels regals vindrà dins d’una gran capsa de cartró que, aquesta sí, es podrà retallar, pintar, modificar i colpejar, i proporcionarà així moltes hores de diversió.