EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Plou

Fa quatre dies que plou. No, no estic parlant d’un xàfec intermitent, d’aquells que et permeten sortir a la terrassa i recollir els calçotets que t’has descuidat a l’estenedor. Parlo d’una pluja constant, tossuda, amb ganes de quedar-se fins a finals de juliol. Sé el que esteu pensant: “Coi, què et pensaves, doncs! Si vius a Londres t’has de mentalitzar que plou cada dia”. Però el bo del cas és que això és un mite absolutament fals. Londres no és Glasgow o Dublín, aquí no plou cada dia. De fet, poden passar setmanes senceres sense veure ni una sola gota de pluja.

El cert és que el clima anglès és molt més complex i difícil de desxifrar del que ens puguem pensar. Si plogués cada dia, seria bufar i fer ampolles, sortiria de casa amb un bon paraigua i seria l’amo de la ciutat. Però és ben bé el contrari. La característica del temps anglès, el que el fa tan diferent del de la resta dels països, és la seva imprevisibilitat.

Acostumat a Catalunya, on el cel que veus per la finestra quan et lleves al matí té tots els números de ser el mateix que et trobaràs al vespre quan tornis a casa (no sempre, ho sé, però sí la majoria de vegades), la primera lliçó que has d’aprendre per fer-te l’anglès és que el cel enganya. Diries que algun arcàngel entremaliat no té altra feina que enredar-te. Quan surts al carrer a primera hora del matí el millor que pots fer és portar dues mudes, una per al temps que fa i una per al temps que farà deu minuts més tard. I és que en tres hores britàniques pots trobar-te més accidents meteorològics que en sis mesos catalans: boira a les nou, pluja a les deu, vent a dos quarts d’onze i un sol preciós cinc minuts més tard.

Aquí una de les maneres mes màgiques de distreure’t és mirar el cel i adonar-te de la velocitat dels núvols, aquestes curses accelerades en què sembla que hi hagi un premi especial per al primer que amagui el sol que tens al damunt.

Potser per això si has de passar una estona amb un desconegut autòcton, sigui a l’ascensor o fent cua per demanar un latte, la millor manera de trencar el gel és parlar del temps. Res engresca més un britànic que definir el tipus de pluja que fa, ja sigui pouring, drizzling, showering o directament quan et diuen que cauen gats i gossos del cel. Feu-ne la prova un dia, us asseguro que tindreu conversa fins que torni a sortir el sol.