EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

La piloteta

Ets dalt l’escenari i el món agafa sentit. Ja no és que tothom estigui pendent del que fas, ni que davant teu vegis només cares de felicitat, una mica suades, potser sí, però somrients; ni que se sàpiguen les lletres de les cançons millor que tu (no ens enganyem, tampoc és gaire difícil). No, no és tan sols això, és també que tens clar què et toca fer.

La teva presència allà dalt, sota els llums llampants de tots colors, té una finalitat clara: has de cantar. Sembla una obvietat, però no ho és. Massa sovint et trobes enmig d’una situació i no tens ni punyetera idea de quin és el teu rol, què se suposa que et toca dir o fer. No sé si us passa a vosaltres, però jo cada cop em noto més perdut, amb unes ganes boges que algú em passi el guió, buscant un apuntador que em xiuxiuegi alguna pista de quin hauria de ser el meu comportament.

En canvi, en un concert això no et passa; allà dalt et sents útil. I, tanmateix, la felicitat, com quasi sempre, no és completa. Amb la cua de l’ull estàs escanejant tot el perímetre del pavelló per si apareix. T’han assegurat que avui no hi serà, però no les tens totes. Saps que la seva presència és sempre intempestiva i sobtada. Arriba sense fer escarafalls ni demanar permís.

I és just a mig concert, quan la cosa va rodada i sembla rodona, que te la trobes just al davant. I en aquell mateix moment t’agradaria agafar del ganyot el cretí que l’ha colat dins del recinte, aquest ninot que ha decidit convertir un concert de música en un chiquipark. Però no tens temps de demanar explicacions. Ja tens prou feina mirant com la pilota gegant dels collons va surfejant per sobre les mans del públic, d’un cantó a l’altre, robant-te miserablement tot el protagonisme. I ja no hi ha res a fer; pots mirar de recuperar l’atenció del públic, però és una batalla perduda. Només et queda mirar d’esquivar-la quan te la fotin pels morros, que ho faran, ja hi pots comptar, i probablement arribarà a mitja tornada o en la presentació més emotiva del concert.

Esclar que també pots anar a sac, pots demanar-la insistentment a algú de confiança i quan la tens rebentar-la amb totes les ganes, encara que sigui a mossegades, i tot seguit parafrasejar pel micròfon aquella mítica frase del cantautor del Poble-sec: “Sisplau, deixeu de donar pel sac amb la piloteta, que aquí estem treballant”.