LA PITJOR MARE DEL MÓN

Anglès, ‘sweet’ anglès

Escric aquest article el dia que s’anuncia que el departament d’Educació assumeix com a objectiu educatiu nacional la innovació educativa. La nova coincideix amb les ganes d’escriure sobre l’aprenentatge de la llengua de Jane Austen. També podria coincidir amb les meves ganes d’escriure sobre com es treballa el gust per la lectura i el correcte domini de la redacció de textos al sistema escolar, però avui, oh my God, trio l’anglès. El trio perquè aquest matí jo mateixa he tingut la meva classe setmanal amb el Jan, l’heroi que aconsegueix que la major i els menors d’edat a càrrec (MEC) i servidora parlem un bon anglès (els MEC), i un anglès de supervivència pleasehelpme (servidora). I el Jan, a la tarda, tornarà a venir per donar classes al MEC número 3 i demà passat al MEC número 2. I fa dos dies ja en va fer a la MEC número 1.

A casa hem triat aquesta opció. Però estic envoltada de famílies que inscriuen els seus MEC en acadèmies i escoles d’idiomes des de la més tendra infància. O que els envien al Canadà, als Estats Units o on coi sigui que es parli anglès, per quedar-s’hi uns mesos i imbuir-se de l’idioma. Cada vegada que m’ho diuen m’agafa suor freda i em qüestiono si no hauria de fer el mateix, o si no ho hauria d’haver fet. I visualitzo el futur brillant d’aquests MEC aliens i les dificultats dels meus. I tot pel coi d’anglès. O no... tot pel coi de sistema escolar català, que no aconsegueix que els alumnes aprenguin a parlar i a escriure l’idioma amb un nivell First Certificate, si no és perquè els progenitors que podem ens descapitalitzem amb teachers, holidays, stages i campus de la punyeta.

És un fracàs tan clamorós que el silenci sobre el tema em rebenta els timpans.

Pel que sembla, aquesta realitat s’ha assumit com a inevitable, i no veig cap mena d’esforç titànic al voltant del tema ni ganes de reflexionar-hi i rectificar. Amb això no vull deixar sense feina el meu estimat i heroic Jan. Jo seguiria demanant-li que vingués per perfeccionar l’idioma dels MEC. Però ara no és una opció, és una obligació. I no es tracta d’una escola o d’una altra. D’un institut o d’un altre. És una pesta bubònica general. Jo ja no tinc remei, i si alguna ment preclara engega una millora ja només afectarà el MEC número 3. Però ni que només sigui per ell, recoi, come on!