On es troba la felicitat?

Diu un conegut acudit que hi havia un home que estava buscant una clau sota un fanal, de nit. Una persona que passava per allà li va preguntar què buscava. Ell va dir que una clau. L’altra persona li va preguntar si l’havia perdut allà. L’home li va respondre que no, però que la buscava allà perquè hi havia llum. Això mateix fem molt sovint amb la felicitat. La busquem on no és perquè hi ha més llum. Perquè és allà on el nostre món, que prioritza l’èxit acadèmic i la prosperitat econòmica i material per sobre de tot, ens ha posat tots els focus.

Explica el professor Joan Manuel del Pozo que els romans tenien dues paraules per a felicitat : felicitas, que volia dir prosperitat material, i beatitudo, que és fer el bé i donar alegria als altres. El nostre món s’orienta més cap a la felicitas. Ens hem acabat creient que ser feliç consisteix en assolir fites externes, en aconseguir, tenir, obtenir, posseir, arribar a... Pensem que quan tinguem un títol important, una bona feina, un bon sou, un estatus determinat, una fama o reconeixement social, una casa, un cotxe... serem feliços. I moltes vegades tenim tot això i no ho som. Perquè justament quan ho hem aconseguit és quan ens adonem que la felicitat no és allà on ens pensàvem que seria. I el següent pas d’aquesta carrera frustrada cap a la felicitat és sovint el pot de pastilles.

A Catalunya es consumeix una mitjana de gairebé una capsa d’ansiolítics i una altra d’antidepressius a l’any per habitant. A Espanya es manté la mateixa mitjana. I el més preocupant és que el consum s’ha multiplicat en una dècada entre la població jove. Hi ha dades que apunten que un 16% dels estudiants d’entre 14 i 18 anys han pres en alguna ocasió tranquil·litzants o somnífers.

En els tallers per a joves que fem amb la companya Montse Jiménez, els convidem a preguntar-se on es troba la felicitat, a identificar quines coses concretes els fan sentir feliços i a interessar-se per quines coses fan feliços els altres. Ens importa que els nois i noies siguin feliços de debò i per aconseguir-ho hem d’ensenyar-los a trobar la felicitat en el present més que en futurs remots, en el camí més que no pas en la meta, en estats interns més que en fites externes, en la creació de possibilitats més que en conquestes prefixades, en el compartir més que en el tenir, en les persones més que en les coses.