Resum, testimoni, testament adolescent

Just aquesta setmana ha arribat a les llibreries un text que considero el meu testament adolescent, 'Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito' (Columna). Qui s’animi a llegir-lo hi trobarà un resum personal sobre el que considero més important de vides que cada dia m’han sorprès, de tot allò que caldria no oblidar per educar adolescents. Des que el 1981 vaig publicar 'Psicologia del preadolescent' fins a 'Educar adolescents... sense perdre la calma' -del 2016- he escrit centenars d’articles i molts altres llibres relacionats amb els diferents mons adolescents. Ara he fet un resum que pretén mantenir desperta la necessitat de construir mirades adultes en positiu, adaptar la comprensió educativa de l’adolescència a un món en canvi permanent, en què els nois i noies adolescents ocupen les primeres posicions renovadores.

Escriure sobre adolescència sempre és resumir veus adolescents. Per no inventar-nos problemes hem de fer relats havent estat al seu costat, observant, escoltant, preguntant. Sempre cal donar testimoni de les seves capacitats, les seves angoixes, les seves incomprensions. Potser, més que pensar en el que els passa, paga la pena pensar en com hauríem de ser i estar els adults que ells i elles reclamen per dins i rebutgen per fora. Posats a escollir problemes, hem de parlar de la gestió dels riscos i no dels perills, de la contradictòria escola de secundària a què s’han de sotmetre, dels seus malestars, que no acaben en els manuals de la psiquiatria, de com aprenen a mirar i entendre el món i de com no passen d’intentar canviar-lo.

El nou llibre, deia, pot ser considerat una mena de testament personal. Vaig tancant la meva adolescència i ara és temps de resumir i testimoniar. Esdevenir com a professional una mena de referent intel·lectual sobre els adolescents també és perillós. És bo deixar pas a unes altres mirades. Des d’abans de la dura època de l’heroïna fins a l’accelerat món d’internet, sempre he hagut de descobrir i renovar la meva manera de veure la pròpia vida com a manera de descobrir la seva. Si ells i elles canviaven, jo havia de canviar. Si viure amb un adolescent sempre és entretingut, treballar amb ells i elles sempre és estar de permanent actualitat. Crec que aquest serà el meu últim llibre sobre els encantadorament insuportables adolescents.