Amb els fills i per als fills

No és el mateix passar temps en el mateix espai que els fills que estar AMB i PER ALS fills. Us explico coses que el meu pare feia AMB mi i PER A mi (sigueu indulgents i obriu la vostra ment: recordeu que soc de la generació Cuéntame!): com que era fill únic, força sedentari i m’agradava molt llegir, els diumenges al matí el meu pare em portava caminant des de casa (prop de la plaça de les Glòries) fins al mercat de Sant Antoni. Quatre quilòmetres que, a ritme de nen de 8 anys, devien ser una hora i mitja de trajecte. Però jo sabia que quan hi arribéssim podria demanar el tebeo (en dèiem així) que volgués. Més coses: jo tenia un vaixell de plàstic, molt senzillet, que m’agradava molt, i alguns diumenges (els que no anàvem al mercat de Sant Antoni), agafàvem el metro i ens arribàvem a Pedralbes, a unes basses on jo el feia navegar amb l’ajut d’un cordill que el meu pare li havia lligat a la proa. Es devia veure molt cutre al costat dels velers i els iots a escala que hi feien navegar altres nens que devien ser més de la zona, com si diguéssim. Però el meu pare s’estava allà amb mi. Més coses: a l’estiu, a Torredembarra, jugava amb mi amb les raquetes de fusta (en dèiem pales) a veure quants cops seguits podíem mantenir la pilota enlaire. S’arriscava a la lumbàlgia recollint la piloteta cada cop que queia a la sorra, però s’estava allà jugant amb mi. I encara una cosa més: em va ensenyar a jugar a fer saltar els botons sobre la taula i em va fer dues miniporteries xulíssimes. Les va fer PER A mi i jugava a futbol-botons AMB mi.

Espero que els nostres fills (que ja són grandets), quan mirin enrere, puguin recordar-nos estimant-los, AMB ells i PER A ells.

Aquest temps de confinament he vist a les xarxes moltes famílies que no només heu estat juntes en el mateix espai, sinó que també heu fet moltes coses AMB i PER ALS vostres fills: he vist jocs, manualitats, cuina, exercici físic… i moltes rialles compartides. I no, no era postureig, era amor en confinament, famílies que s’estimen en la fase 0 i en qualsevol altra.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: estimar els fills no només implica passar temps en el mateix espai. Estimar-los també vol dir, sobretot, estar AMB ells i PER A ells. Aprofiteu aquest temps, que us ha sigut imposat, com si us l’haguessin regalat.