HORMONES, GUIX, ETC.

Posaré música a classe

De vegades hem de substituir un professor que no hi és, i això ens permet compartir l’hora amb alumnes que no tenim habitualment i veure altres maneres de fer. Fa uns dies em va tocar substituir la professora de visual i plàstica. Els alumnes em van preguntar si posaria música. La seva professora gairebé sempre els en posa. Com que tots tenien un projecte que havien d’enllestir i s’havien posat a treballar amb els pinzells i les pintures, em va semblar que la cosa podia funcionar. També els vaig deixar triar. Hi havia un ambient de treball i bon humor a la vegada. I ningú parlava. Cantaven en veu baixa. Somreien. Naturalment, era una classe pràctica. El professor no havia de parlar.

Al meu institut, per iniciativa del nostre professor de música els avisos entre hora i hora són fragments de peces musicals, des de Bach fins a Abba, passant per Aretha Franklin, Händel o la música de la Pantera Rosa, de Henry Mancini. És molt millor que una irritant alarma de bombardeig o de presó. L’Escola Magraners, de Lleida, ha rebut el premi Baldiri Reixac pel fet d’incorporar la música a les aules i fer-ne l’eix de les dinàmiques d’ensenyament de totes les matèries. Volien combatre l’absentisme escolar, que era molt alt. Ara els alumnes s’estimen més anar a classe amb música que campar pels territoris degradats dels límits urbans.

Si la música atrau els alumnes i funciona en una classe de dibuix, és ben possible que també vagi bé per fer una redacció o per resoldre equacions. Hi ha gent, de tots els rams, que treballa amb música. Gent que es dedica a la cirurgia dels ulls o a la vigilància d’aparcaments, a la conducció de camions o a la depilació làser. Escoltar música és perfectament compatible amb el treball intel·lectual. Molts escriptors -i matemàtics- escriuen mentre escolten música. I han sigut matemàtics entusiastes de la música els que han estudiat més les relacions entre els aspectes formals d’una peça i els seus efectes sobre les emocions.

Ho hauríem de provar. Crec que començaré per la llista de Spotify del doctor Jacob Jolij, que afirma que les peces que ens alegren més la vida tenen 150 pulsacions per minut, són en to major i expliquen coses alegres i positives. Don’t stop me now, de Queen, és una de les primeres de la llista. Ho provaré a veure què passa.