Ni borratxes, ni borratxos

Soc abstemi. No bec alcohol, mai, per principi. Ja de nen em va semblar estrany i desagradable que un professor ens fes cantar “ Y al que no le gusta el vino, es un animal ”. Quan, al començament de l’adolescència, la meva germana em va explicar què volia dir la paraula abstemi, ho vaig tenir clar. A la joventut vaig haver de patir per aquest motiu algunes pressions i insults: “Per què no vols beure amb nosaltres?”, “No em refio dels que no beuen”, “No pots brindar amb aigua!”... Comentaris que no hauria sentit si, en lloc de dir “No bec”, hagués dit “No m’agrada la ceba” o “Soc vegetarià”. Els meus pares no eren abstemis. Simplement, no bevien. Mai no vaig veure una ampolla de vi al mig de la taula. El pare prenia de vegades, algun diumenge, un dit de conyac; però no aconseguia acabar en tot l’any l’ampolla de la cistella de Nadal de la seva empresa. He vist la mare prenent anís, però l’ampolla li va durar més de 20 anys. No he vist mai borratxo cap membre de la meva família. Sí que he vist, quan era a l’hospital, nois i noies borratxos. Gairebé nens, tot just 14 o 15 anys, no simplement borratxos, sinó ingressats a l’hospital per intoxicació alcohòlica aguda. No és glamurós, no és divertit i no és agradable.

L’alcohol és una de les primeres causes de mort a la nostra societat, valorant els anys de vida perduts. L’alcohol causa cirrosi, insuficiència hepàtica, pancreatitis; és un important factor de risc per al càncer, sobretot els de mama i colon; té un paper principal en els accidents de trànsit i laborals, en les agressions i delictes violents, en la violència contra la infància, les agressions sexuals i la violència masclista. L’alcohol estimula l’agressor i desarma la víctima. La veritable “droga de la violació” no és la burundanga, sinó l’alcohol. L’altra gran causa de mort, el tabac, almenys no et destrossa el cervell i la dignitat. El fumador pot tenir càncer i bronquitis crònica, però el tabac no li farà perdre la feina, maltractar la dona i els fills, dormir a la presó o al carrer...

Per tot això, em sembla lamentable que alguns hagin volgut presentar l’anar borratxo com una activitat lúdica normal i desitjable, una mena de dret que la societat ha de respectar i que els governs han de protegir, un dubtós privilegi masculí al qual ara les dones també poden accedir. La igualtat no hauria de ser “merda per a tots”.